Primer de tot he de dir que sóc contrari a la voracitat reguladora que tenen sempre els parlaments, siguin del color i del nivell administratiu que siguin, i que només es justifica per la necessitat dels diputats de justificar el seu sou. Però, és clar, com que es toquen tantes tecles i de tants àmbits diferents, és inevitable que a vegades fins i tot l'encertin.

I crec que un d'aquests encerts ha estat fer pagar les bosses de plàstic que fins no fa pas tant ens regalaven a les botigues cada cop que anàvem a comprar. En algunes, sí que semblava que donar-te una bossa fos pitjor que arrencar-los un queixal, però, a la majoria, les regalaven a dojo. I tot plegat per fer-les servir uns escassos vint minuts, el temps d'anar de la botiga al cotxe i del cotxe a endreçar la compra. Però, fos com fos, el resultat era que les bosses semblaven una espècie amb vida pròpia i que campaven per les seves pertot arreu.

Ara, malgrat que no tinc dades concretes a les mans, sí que m'he fixat que des que les fan pagar gaire bé no se'n veu gairebé cap volant per l'aire ni d'abandonada al carrer ni a les cunetes de les carreteres. I això que només valen cinc cèntims! Però, és clar, tampoc ningú tira monedes d'aquest valor al carrer així com així. Però fer pagar les bosses només és la punta de l'iceberg de l'objectiu de la UE: la seva prohibició. Aquí discrepo. Crec que vista l'efectivitat del pagament no cal anar més enllà. En canvi, sí que em sembla bé que prohibeixin la resta de plàstics d'un sol ús. Vist el fracàs de les mesures per conscienciar la població de la necessitat de ser responsables, no hi ha alternativa. I també faria pagar un dipòsit pels envasos que es retornaria un cop aquests es porten de nou a la botiga. Només cal veure què passa a Alemanya. Es paguen uns 25 cèntims per ampolla i no se'n veu cap pel carrer, i si n'hi ha cap, sempre hi ha algú disposat a recollir-la. N'hi ha que malauradament hi fien part de la seva subsistència.

Però, sigui de la manera que sigui, nosaltres i el medi ambient no ens podem permetre el creixement descontrolat dels abocadors (per molt controlats que siguin) fins a l'infinit i encara menys ens podem permetre el luxe de continuar engreixant mars i oceans amb unes illes de plàstic que cada dia són més grans i maten més animals, perquè, si no hi fem res, els plàstics, que tot sovint ens resulten tan pràctics, ens acabaran matant a nosaltres.