Els alcaldes i els seus governs es deleixen per rebre l'aplaudiment dels ciutadans (que potser després es traduirà en vots) i per sentir que el seu municipi dona la talla del que els veïns n'esperen. I sovint obliden que, per aconseguir l'aplaudiment desitjat i generar l'autoestima que tan bé fa a les ciutats, cal començar per quelcom tan bàsic i senzill com la neteja i el manteniment. La brutícia i la deixadesa són el primer pecat municipal a ulls dels ciutadans. En el cas de Manresa, és il·lustratiu del poc esforç que es dedica a aquest punt fer una ullada al petit espai de descans del carrer Sant Fruitós, al barri de la Plaça Catalunya. És un sector densament poblat amb pocs espais per seure, i per això aquest racó esdevé valorat. I crida l'atenció que estigui tot ple d'excrements de gos, que el banc estigui ple d'excrements d'ocell i que el terra estigui ple de panots trencats. Tal com està ningú en gaudeix. I el desmai que tan goig hi fa resulta inútil. Un ajuntament que no pot mantenir en condicions decents un espai petit i cèntric, difícilment pot abordar grans objectius.
