El murcià Antonio Salas és l' enfant terrible del moment a les xarxes socials. Superada l'edat d'or de la televisió, ara per ara és a Twitter on volen les plantofades per aconseguir els cinc minuts de glòria, i el jutge del Tribunal Suprem no ha desaprofitat els que li pertoquen. Una piulada seva sobre la pancarta contrària al rei que onejava en un edifici de plaça de Catalu-nya de Barcelona amb el borbó cap per avall durant la cerimònia de record de les víctimes del 17-A ha provocat un sisme amb petites rèpliques a cada una de les seves respostes a tot aquell que l'ha interpel·lat. Tot i ocupar un càrrec de pes dins l'estructura judicial espanyola, el nom d'Antonio Salas és poc conegut. I comptats deuen ser els qui tot i haver-hi interactuat després de la seva piulada recordaran qui és demà. Perquè a Twitter tot és fugaç i s'oblida ràpidament, fins al dia que torna com un bumerang letal fent aflorar aquella patinada d'anys enrere, quan un pretenia fer-se el graciós, i que el converteix en un vist i no vist en el ministre de Cultura més breu de la història o en un president de la Generalitat amb l'etiqueta d'independentista xenòfob penjada a l'esquena.

En una reunió informal, un alcalde em demanava si era aconsellable obrir-se un compte a Twitter. Per descomptat, li vaig respondre, és un canal de comunicació impagable, però comptant 1, 2, 3 abans d'escriure. I seguir una discussió entre l'advocat Gonzalo Boye i el jutge Salas pot convertir-se en un bon entreteniment per a una tarda d'estiu. Com ho és un duel Berni Sorinas vs Pere Culell a Facebook, perquè totes les opinions són legítimes. Però és èticament qüestionable que una figura rellevant i que ha de ser escrupolosament imparcial en la seva feina com és un jutge -i encara més del Tribunal Suprem- exposi les seves opinions i tarannà en públic arriscant-se que l'hi retreguin en seixanta caràcters, com va fer Boye, «Espero que en els seus judicis no es precipiti com a Twitter». De fet, no és la primera vegada que el nom d'Antonio Salas -vinculat a judicis de qüestions familiars i amb perfil actiu a Twitter des del 2013- puja a la palestra per una piulada fora de test. El gener del 2017 va generar indignació en afirmar després de la mort d'una dona a mans de la seva parella que la violència masclista es deu a la «maldat innata» de l'home i no a un problema d'educació. El jutge encerta totes i cadascuna de les paraules que ha escollit per al seu perfil: «A Twitter hi ha el millor i el pitjor de l'ésser humà. Tots parlem d'allò que no sabem, però uns més que altres».

Com les armes, els tuits els carrega el dimoni -a excepció dels de sor Lucía Caram- i a l'olla de grills del pollet blau se'n sol sortir escaldat.