Parlar del barri vell de Manresa és com parlar de les tendències en llenceria femenina. Perdoneu, però encara que ho sembli no és una frivolitat. Ara el que tiba realment és allò que fuig d´uns cànons de bellesa preestablerts durant anys i que ens han fet creure que era la perfecció. La firma nord-americana Victoria´s Secret, que al llarg dels anys ha contractat les models amb més projecció mundial, cap de les quals supera la talla 38, s´està desplomant en vendes en els darrers anys. Tot el que cau aquesta gran empresa originària de San Francisco, que podria entrar en fallida, ho guanya la seva competència, que s´ha sabut posar al dia i contractar models amb estètiques i talles absolutament divergents. Per sort, moltes coses estan canviant i la diversitat agafa volada. Diversitat en l´aspecte físic, diversitat cultural, diversitat en els gustos, diversitat... Ells barris antics que són o volen ser com una model, un producte de Victoria´s Secret, poden tenir un futur menys brillant del que s´esperen.
Estem de sort que el barri vell de Manresa, i si voleu el de Berga també, és divers i s´allunya del model de perfecció que enorgulleix altres ciutats del país o d´arreu d´Europa. Tenim pocs turistes internacionals, però a moltes llars hi sovintegen convidats d´arreu del món que se sorprenen positivament dels nostres carrers, places i patrimoni històric. La gent que realment valora les ciutats sol fer un exercici molt saludable i és que, a banda de mirar el terra, aixequen el cap, miren les cases i constaten que a les zones més antigues de la ciutat hi poden conviure moltes edificacions nobles i rehabilitades i moltes edificacions que clamen una actuació urgent. El barri antic ens parla i, a cop d´ull, ens transmet, com si d´un audiovisual es tractés, informació actual i també de segles i segles de vida ininter-rompuda, a prop del riu Cardener. Des de ferides de guerres fins a casals barrocs que s´han convertit en atractius apartaments turístics, com la casa Asols o l´Oller. Molts preferim la diversitat i les «imperfeccions» que els nuclis antics que volen ser un pessebre, a punt perquè arribi un turista, faci la foto i marxi.
Al barri vell de Manresa, que darrerament en diuen centre històric, encara hi ha molta vida. Per això té molt valor. Com que no ha arribat la gentrificació, ni les multinacionals, és un barri autèntic i creïble. Des de fa mesos hi ha obert un interessant debat ciutadà sobre el seu present i futur. A nosaltres, els manresans, se´ns obren oportunitats, com si de la competència del Victoria´s Secret parléssim, perquè som imperfectes i som diversos. Hi deu haver les excepcions que es vulguin, però el dia a dia ens demostra que és un sector urbà integrador socialment i culturament, capaç que hi puguin viure i conviure persones procedents països de tots els continents a la recerca de noves oportunitats personals i laborals.
Alguna cosa ja passa al barri antic quan es veu que milers i milers de persones que no hi viuen se´l fan també seu, a través de les seves terrasses i els seus locals. Les agències immobiliàries també detecten un interès creixen per anar-hi a viure de lloguer i que massa vegades no poden satisfer. S´està generant un bombolla de locals de moda? Potser sí, però hi ha alguna cosa més. Les noves generacions hi aposten d´una forma clara. L´Ajuntament de Manresa va tenir la bona idea de crear la figura del comissionat del centre històric i va encertar en la persona que ho lidera, una persona proactiva i capaç d´empatitzar amb moltes de les iniciatives que es mouen. És l´antítesi del perfil burocràtic i de posar pals a les rodes que abunda a moltes de les administracions i de la qual Manresa no és aliena.
Els comerciants de tota la vida hi aporten un aire i una visió que no podem perdre. I els que s´hi han establert darrerament són una alenada d´aire fresc. La combinació de perfils diversos és molt saludable i tots els debats, inclòs el d´ampliar la zona de vianants, han de ser benvinguts. Personalment sóc dels que crec que, de cotxes, en sobren a la via pública del nostre gran barri antic i a tots els carrers de la ciutat, però no es pot obviar la realitat. Els cotxes no haurien de circular per diferents zones del nostre nucli antic, la qual cosa implica que cal facilitar que veïns, clients de comerços i visitants puguin aparcar gratuïtament o a un preu molt raonable en solars habilitats o en els diferents aparcament subterranis que hi ha escampats per l´interior o primera anella del barri antic.
