Al barri tenim un veí que, entre nosaltres, té un problema. O dos. Tothom el coneix. Coses de la vida, ha arribat a la quarantena sense haver estat correspost i dolgut amb el món. I ai las, quan veu una pancarta d'una parella que es casa penjada d'un pont o d'un balcó! L'expressió li canvia, el front se li arruga, els ulls li surten de les òrbites i comença a blasfemar. I s'ha de reconèixer que al principi tenia certa gràcia. Però el dia que va decidir sortir al carrer amb un cúter a la mà i arrencar un cartell que posava «Pili y Mario se casan» va deixar de tenir-ne. A través de Whatsapp s'ha creat un grup amb quatre amics seus i queden a la nit per netejar els carrers de propaganda nupcial. «Hi tenim dret, no tenim per què aguantar que s'embruti l'espai de tots amb missatges ofensius», vociferava l'altre dia quan una cadena de televisió el va entrevistar. Van obviar, és clar, que en una d'aquestes sortides de neteja van regalar unes quantes puntades de peu. O que dies enrere un home va rebre per lluir el pin d'una parella de nuvis a la solapa.

Col·locar cartells i símbols en espais públics és legítim. Encar amés, tenir un espai comú on tothom pugui exposar els seus missatges és sa i democràtic. I no és el mateix posar que treure, per molt que algunes forces polítiques ho venguin com si fos igual. Posant-los, s'exerceix el dret a la llibertat d'expressió. Els que els treuen, els la coarten. Caldria preguntar-se: per què en comptes d'arrencar-los no col·loquen els seus cartells? No, aquests grups -organitzats com reconeixen ells mateixos i esparverats per l'unionisme- han optat per la no convivència i transiten per una fina línia fàcil de creuar, si no es tenen clars els conceptes ni el cap fred. Perquè un símbol o cartell col·locat per una institució pública passa a ser un bé públic (que ho preguntin a l'ultra de Balsareny condemnat a pagar 1.300 euros per arrancar un rètol a Sallent). Destrossar uns arbres dins d'una finca perquè tenen penjats llaços grocs és malmetre la propietat privada. I bufetejar algú per dur un determinat pin a la solapa és violència pura i dura.

Han decidit que impera la llei del més fort. La del gallet defensa pàtries. I més preocupant és encara que la fiscalia posi traves als Mossos perquè identifiqui aquests grups violents i la delegació del Govern espanyol a Catalunya estigui de vacances mentre es disparen balins contra cases perquè tenen l'estelada al balcó, accions que s'han repetit fins a deu vegades les últimes setmanes segons ha comptabilitzat el periodista Jordi Borràs. Mentrestant, l'unionisme juga a tergiversar realitats i refer relats per justificar un comportament violent al carrer intolerable. S'està jugant amb foc i la situació pot acabar molt malament.