La saviesa consisteix a reconèixer la singularitat de cada instant, és a dir, que cada moment és únic i irrepetible». Aquesta és una de les reflexions que ens ha deixat el filòsof i teòleg català Raimon Panikkar. Sovint, però, passem per sobre dels petits moments quotidians sense deturar-nos uns segons per observar aquesta unicitat de la qual parlava el filòsof. Quan recordem el timbre de l´escola que indicava que podíem sortir al pati o el gest de la mare quan ens bufava una ferida solem donar a aquests instants una transcendència que quan els vam viure no percebíem. El mateix passarà d´aquí a uns anys quan evocarem les converses amb un amic íntim o els records d´un dia a dia laboral rutinari. Tenir la capacitat d´adonar-se de la profunditat que s´amaga darrere de cada instant potser ens faria valorar més el nostre present. Amb això no em refereixo a estar satisfet per complet i perdre l´esperit crític. Sinó a deixar de creure que acumular experiències d´una forma trepidant és sinònim de viure més intensament. Existeix la convicció, principalment entre el col·lectiu jove, que s´ha d´esprémer la vida al màxim assistint a la majoria de festivals, viatjant a tots els racons del món possibles i sumant diferents vivències extraordinàries. Però si no trobem la profunditat en allò quotidià, la majoria d´aquestes experiències estaran buides i ens faran més esclaus.