La crisi econòmica va tardar més de dos anys a provocar un nombre significatiu d'immigrants retornats al seu país, una sortida que mai no va assolir xifres realment importants. A Manresa, per exemple, el màxim va arribar a ser de 2.000 persones: de 14.000 immigrants en el moment àlgid a 12.000 en el moment més baix. Pel contrari, amb una reactivació econòmica com la d'ara, que és real però que no beneficia de la mateixa manera tots els estrats socials, n'hi ha hagut prou per fer que tornessin en menys temps del que van tardar a marxar. Les dades de Manresa -extrapolables a grans trets al conjunt del país- són eloqüents: la xifra tendeix a créixer, l'ampliació del ventall de països emissors no està reduint el pes del Marroc i cada cop estan més repartits per tota la ciutat. I més important: només amb immigració Manresa manté viu el pols demogràfic i omple els llocs de treball que els autòctons rebutgen per alta que sigui la taxa d'atur. Si algú en tenia dubtes, el darrer cicle econòmic ho deixa ben clar.
