Un brivall ha franquejat la porta de la Casa de la Patum i, esquivant els ulls sempre oberts dels gegants i dels nans, ha evitat la feresa -ara mig endormiscada- de les guites i les possibles coces dels cavallets; no ha trobat la resistència del tabal que està en el son plàcid entre Patums, ni tampoc les maces -amb els aterridors diables pintats en el seu tambor- han sabut adonar-se de la presència del pispa que es movia en ziga-zaga, i d´ombra en ombra, com si fos un sospir corpori vestit de negre, fins a grimpar en el buit i, de sobte amb un saltiró, sostreure la joia que timbra la testa de l´àliga, la corona.

Oh, però que no s´estengui el pànic ni l´enuig perquè el paràgraf anterior no és verídic però sí que podria servir de presentació del room escape que s´inspira en la Patum en general i en aquest símbol patumesc en particular; i del qual Jordi Salvans, Jordi Pujals i Joan Fígols són l´ànima màter.

Els escapistes, que així s´anomenen els participants en aquest tipus d´experiència, hauran de posar a prova el seu enginy, perícia i coneixements per poder desxifrar els enigmes que, amb les seves respostes, aporten el desllorigador amb què resoldre aquest imaginari furt de la diadema de l´àliga.

Sorprèn gratament que s´hagi concebut, planificat, estructurat i materialitzat una activitat d´aquesta naturalesa que és de participació plenament transversal, des dels grups d´amics, a les famílies, els escolars i totes aquelles colles especialitzades en aquesta mena d´entreteniments que, de forma creixent, aglutina més seguidors des del seu naixement al Japó el 2007.

Aquesta prova que se´ns brinda a Berga és un exercici d´aventura que aguditza els sentits i verifica la capacitat del cos i de la ment en una història que sedueix des del començament i que no deixa ningú indiferent; ans al contrari, perquè té un discurs que engresca i brinda l´oportunitat -a cada participant- de ser-ne el protagonista.

Resulta veritablement esperançador l´esforç que s´ha fet en una vessant del tot inèdita però amb una notable projecció més enllà dels nostres llindars; i que on també les berguedanes i berguedans -i un cop esbrinada la significació d´aquesta aposició d´anglicismes, com a sala d´evasió, de sortida de nosaltres mateixos per integrar-nos en una realitat suposada- ens sentim temptats per la curiositat i, més encara, una mica sacsejats per aquest relat que se´ns proposa i que fa sortir del nostre interior l´esperit del Sherlock Holmes que tots portem.

A la vegada, també ens admira comprovar que hi ha noves vies de tractament de l´heretat patumaire i com tres conciutadans nostres ens proposen el seductor repte d´assolir formes distintes per al contingut, l´esperit o els elements de la nostra festa que, evidentment, és plenament i absolutament viva.

No sé si sabré trobar la solució a l´arcà del room escape o si m´entrebancaré en el propòsit i l´intent d´aconseguir superar aquest exercici, però la corona de l´àliga es mereix aquest esforç, no pensen el mateix?