El Govern no serà protagonista principal en la lluita per la independència. Paraula de Quim Torra, per a gran disgust de la CUP. El protagonisme serà del carrer i del Consell per a la República amb seu a Waterloo. El Govern, o com a mínim una part prou important, no vol seguir les mateixes passes que van dur el seu predecessor a la presó i l'exili. Per això el president Torra crida a la mobilització pels drets socials i polítics en forma de «marxa» inspirada en les de Martin Luther King, però en termes de convocatòria permanent. Es tractaria de començar per la Diada i no deixar de manifestar-se en totes les ocasions possibles, com a mínim des d'ara fins a la sentència del procés. Mentrestant, Waterloo farà teoria i diplomàcia. I les entitats, des de fora de les institucions, elaboraran un projecte de constitució que si el redactés el Parlament el durien als tribunals.
Però a aquest esquema li manca concretar el que ve després. En primer lloc, després de la sentència, quan Torra es posarà a disposició del Parlament, al qual farà una proposta elaborada després d'escoltar la veu del poble, segons va dir ahir a Bèlgica. I en segon lloc manca saber com es passa de la mobilització a la República. El full de ruta del 2015 ha quedat aparcat, però no es coneix el nou. La indicació és la de «tothom mobilitzat fins a la sentència i després ja ho veurem». Es posarà a prova la capacitat de resistència d'una mobilització permanent sense horitzó definit, amb ruta i calendari. I mentrestant s'ha de governar. Falten molts mesos per a la sentència i anys per a la independència, si és que arriba. Fins llavors s'ha de governar amb els recursos existents, buscar-ne de nous dins el sistema autonòmic, administrar-los amb eficàcia i amb criteris transparents. A partir del 1980, la percepció d'una governança eficaç va ser clau per a l'assentament de l'autogovern entre els ciutadans que en desconfiaven. La manca de governança pot tenir l'efecte contrari en el moment present.
Xavier Domènech - El meu homònim ha donat la gran sorpresa en plegar sobtadament de tot (Parlament, partit) i allunyar-se de la política en direcció a la placidesa universitària que va abandonar per arremangar-se. Va encapçalar la llista més votada de les eleccions generals del 2015 i 2016 a Catalunya, però qui realment les va guanyar va ser el Podemos d'Iglesias. I els Comuns, que eren més cosa seva, van clavar-se la patacada a les autonòmiques del desembre passat.
