Uns ocupes. Uns ocupes que han tingut problemes de veïnatge en alguna de les últimes residències que han utilitzat. Ocupes amb gossos que els veïns actuals consideren que són animals perillosos. Ocupes que, diuen els veïns, mantenen actituds desafiadores amb qui els qüestiona la seva presència. Habitatges buits d'una promoció que va impulsar, abans de la crisi, una empresa ara en crisi. Veïns que viuen en la resta d'habitatges del mateix carrer. Queixes. Reclamacions de més seguretat i de més diligència administrativa. I en l'imaginari dels uns i els altres, les escenes televisades del conflicte d'una família amb el seu veïnat, amb llançament inclòs d'objectes. Casos diferents per la tipologia de l'ocupació, però imatges que es relacionen. Creix la pressió veïnal, a la policia i a l'Ajuntament. Els nous veïns de l'ocupació fan la seva. Res no fa pensar que per ells mateixos canviïn en res: els cotxes corren a velocitat alta per ser un carrer, els gossos passegen sense estar lligats i la relació no millora. Ahir reunió. L'Ajuntament parla amb els veïns del poble, ofereix més seguretat, més vigilància. La policia com a solució. Els veïns senten que tenen algú una mica més a prop. Confien més en la vigilància que en una solució judicial que s'anuncia per una denúncia que diu que presenta l'empresa propietària. Quina tranquil·litat determinats veïns. Quin problema determinats veïns.
