08 de setembre de 2018
08.09.2018

Vist i no vist

07.09.2018 | 23:29

Lourdes Fisa s'ha dedicat a explorar l'art per les vies de creativitat en la seva obra i des de fa 30 anys fa exposicions. L'espai de treball diari està preparat per investigar i fer tècniques de gravat. Des de fa dos anys l'ha obert al públic, amb grups reduïts de persones amb inquietuds artístiques. Aquesta accessibilitat per oferir els seus coneixements, facilita que qualsevol persona tingui el poder de crear i divulgar la seva creativitat. Especialitzada a Barcelona en gravat, a la universitat alemanya de Braunschweig i a l'Art Institute of Chicago, als anys 90, entén el gravat com la mà de l'artista que treballa la matriu. Comentem amb ella els diferents treballs dels alumnes que van participar al «Taller de gravat», en el recent curs que va impartir al seu Art Studio del passeig de Pere III. Més que resultats, l'important és el procés creatiu dins del món de la gràfica contemporània. Irene Herbera és educadora social, forma part del projecte musical del grup Lilàh i és el primer any que fa gravat. «Ha estat molt interessant», explica, en provar tècniques diferents, des de la xilografia a la col·lagrafia, per trobar el seu propi camí d'expressió. Esperança Holgado, ceramista professional, va treballar la monotípia (entre el gravat i la pintura). Assenyala que l'acompanyament de la Lourdes és bàsic, «ja que ens dona el coneixement de les tècniques, però també d'idees, autors, perquè cadascú trobi el que més se li adiu. Hi ha hagut una interconnexió molt bona amb el grup, de manera que a final de curs va sorgir la iniciativa de fer un projecte conjunt, a partir d'un fil conductor: el gravat». Xavier Lorente, treballador de la Planxisteria Vidal, es va apuntar al curset perquè li agrada pintar i el món de l'art. Li va interessar el gravat com a experimentació personal, en cinc sessions. Roser Ollé és una arquitecta barcelonina interessada a buscar el seu espai, personal i creatiu, amb un retorn al «dibuix» artístic que havia oblidat. Ester Tobías és matemàtica que ara es dedica a la creativitat en una empresa tèxtil. Aprendre i experimentar a la vegada és el més important que li ha aportat el curs. Mercè Rial és professionalment fotògrafa i hi va treballar tècniques de carborúndum (carbur de silici), ja que es tracta d'un material molt dur que s'adhereix i aguanta molt bé el tòrcul, que és la premsa més utilitzada per a l'estampació de gravats.

Imma Santasusana, malgrat la impossibilitat física té gran capacitat de superació, s'hi va trobar molt a gust, però el dia de l'exposició va presentar les matrius, sense els gravats estampats. N'hi havia de xilografia sobre fusta, calcografia amb materials alternatius com el plàstic, amb tècniques que incideixen directament sobre el suport de la matriu. El dissenyador gràfic Pep Soler, que l'any passat va veure els resultats de l'exposició, enguany ho ha provat, en cinc sessions. Capficat en què ja podia tenir les imatges per ordinador, li sabia greu buscar-se tanta feina, «però no s'obté el mateix resultat en un treball artístic que en una reproducció. Es va obrir a treballs diferents i està bé perquè és el que possibilita nous camins a l'art». Fisa m'explica que quan Miró treballava l'escultura feia servir un llenguatge, igual que amb el tapis o la ceràmica, però sempre es deixava portar pel material. D'ell, el que més es valora és que s'ajuntava amb els millors de cada tècnica, per fer una obra pròpia d'investigació, però mai de reproducció. És el que coneixem com a creativitat. Mia Perramon, estudiant de Belles Arts, té un treball molt pictòric, és professora d'Art a l'ESO, i retroba el seu espai d'exploració, com l'any passat i als cursos intensius d'estiu. «Es troba molt a gust en el seu llenguatge, que fa servir tant en gravat com en tècniques més pictòriques, on sempre hi ha molta exposició de color». Camí, aprenentatge, experimentar i treball són les paraules clau de la seva creativitat actual. I la il·lustradora de Londres Yasmin Reynell va fer reproduccions dels seus gravats amb tècniques additives de carborúndum. Buscava diferents maneres d'estampar manualment, sense el tòrcul, per veure què podia fer amb el seu treball original. La Lourdes l'encoratja a explorar el seu estil per fer peces úniques en gravat i provar coses diferents de creació i experimentació. Un nou curs tindrà continuïtat l'any vinent.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Club Subscriptor Regió7

Avantatges i ofertes

Consulta les promocions exclusives vigents per als subscriptors de Regió7. 

 
Quiosc Regió7

Consulta l'exemplar d'avui

Al quiosc del diari pots llegir en format digital l'edició publicada en paper. 

 
L'últim El més llegit