Avui et celebro. Celebro que hi ets. Ho sé tot de tu perquè la teva vida va començar després de la meva. Sé coses que no sabràs mai. No t'hi enfadis. És normal. Tots els que van néixer abans que nosaltres juguen amb avantatge: ens observaven quan encara no havíem pres consciència de la nostra pròpia existència. Avui et celebro per celebrar la vida, aquest camí de temps inquantificable. No riguis, no. La vida sembla molt llarga, i ho serà molt per a tu, però es va gastant. Que quin és el número més alt que conec? Els números no s'acaben. Són infinits. Sí, és aquell símbol que sembla un vuit estirat. Molt bé!
Doncs com et deia, cada vegada m'agrada més celebrar-ho tot. Abans també, però ara més. Quan era jove -més jove- pensava que sempre hi hauria temps, i ara he descobert que el temps és només present. Cada dia ets més alt, i més gran. Ets com un somni. Que no ploro, de debò. Només és que m'emociono quan recordo totes les experiències que hem viscut plegats. Gràcies per aquesta abraçada. La necessitava. T'estimo.
I tant que m'agrada que facis anys! No en dubtis. Però sempre seràs el meu nen petit. Vine aquí que et menjo a petons. El temps ens allunyarà, físicament i mentalment. Tu cada dia més gran, i jo també més gran, però d'una altra manera. M'encanta que em busquis, que vinguis al meu costat quan et despertes de matinada. Potser és pur egoisme però l'amor també ho té, això. És un sentiment contradictori. Va, deixem-nos de xerrar i fem un brindis. Amb aigua, sí.
T'explico un secret. Amb el teu pare quan fem alguna celebració especial brindem pels «percebes sense closca». Els percebes són un tipus de crustaci, amb closca. Quan diem aquesta frase riem perquè és d'una pel·lícula molt vella, del mil nou-cents cinquanta i escaig, de quan els avis eren joves, que es deia El mundo en sus manos. Em sembla que no la van doblar mai al català. De petita l'havia vista molts cops. Era d'aventures al mar, d'un home que es feia anomenar «el hombre de Boston». Hi sortia un personatge molt simpàtic que repetia «boi boi». I actors bons, Gregory Peck, Ann Blyth, Anthony Quinn. Els dos protagonistes s'enamoren i brinden pels «percebes sense closca». Em sembla que aquesta pel·lícula no t'agradaria gens. És d'una altra època i segur que avui seria políticament incorrecta. Estàs content? Ho has d'estar. Has de viure tantes coses i descobrir-ne tantes d'altres... És emocionant. Va, tornem a brindar. Ves amb compte que no es vessi el vas. Per molts anys, guapíssim.
(Ell riu i jo penso sense dir-li que em sento joiosa perquè avui he obert els ulls, ell hi era i jo hi era per veure'l. Que seria una adaptació lliure de la cita de Carmelo C. Iribarren a Diario de K que expressa alguna cosa com que és meravellós quan et despertes, obres els ulls i dius: «Collonut. No m'he mort»).
