11 de setembre de 2018
11.09.2018

Diada Pedraforca

Em va estranyar que la samarreta d'aquesta Diada no fos de color groc, ja que la reivindicació capaç de convocar més gent a la manifestació d'avui a la tarda a Barcelona és la dels presos i els exiliats

11.09.2018 | 00:16

Quan l'ANC va donar a conèixer la samarreta d'aquesta Diada em va estranyar que no fos de color groc, ja que la reivindicació capaç de convocar més gent a la manifestació d'avui a la tarda a Barcelona és la dels presos i els exiliats. Pensava que una gernació vestida de groc, amb samar-retes i gorres grogues, formaria una taca formidable que seria tot un missatge tant als poders de l'Estat com als escamots del cutter i els seus valedors. I ho serà igualment, amb qualsevol color, perquè el de la llibertat dels presos i el retorn dels exiliats és un clam compartit no només per totes les formacions sobiranistes sinó també per molta gent d'altres credos polítics.

Però la samarreta elegida ha estat de color corall, il·lustrada amb un dibuix del Pedraforca com a símbol de muntanya catalana inconfusible, en el qual es marca un itinerari que mena cap al cim que és la República, passant per etapes com l'1 i el 27 d'octubre del 2017 (el «mandat» de què parla Quim Torra). De totes maneres, que es triés una muntanya bifurcada va tenir un caràcter premonitori (o potser ja s'ho veien a venir) de l'emergència indissimulada, justament a les portes de la gran cita, de la dualitat estratègica en el nucli central del sobiranisme. Després de la conferència pactada de dimarts passat, s'ha trencat la treva i arriben a la setena gran manifestació amb Quim Torra plantejant la unilateralitat en termes d'advertència si Madrid no concedeix el referèndum pactat, i Oriol Junqueras avisant que «no hi ha dreceres» ni cap altre camí viable que no sigui el de convertir en inevitable la consulta acordada, a cops de persistència. En aquest debat, Carles Puigdemont està més amb Torra que amb Junqueras, però l'home de Waterloo ha perdut protagonisme perquè els presos són ara molt més accessibles, i ho són des que van ser traslladats a presons catalanes. En la mesura que aquesta nova accessibilitat, molt més àmplia que a Madrid, roba alguns focus a Puigdemont en benefici de Junqueras, el trasllat a Catalunya resulta congruent amb els desitjos de Pedro Sánchez, que aspira a calmar les aigües sense haver de fer sacrificis contraproduents per als seus interessos electorals.

Amb muntanya forcada o sense, els presos i exiliats han recordat en una carta conjunta que la seva situació és el referent inevitable de la política catalana, que impregnarà la Diada ara que la fiscalia s'ha reafirmat en la màxima duresa acusatòria.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit