El 25% de la població dels Estats Units va estar convençuda que Obama havia nascut a Kenya, per inversemblant que fos. Fins i tot després que demostrés de forma inapel·lable que havia nascut a Hawaii, el percentatge es mantenia en el 13%. Trump va definir la postveritat en una sola frase: «És cert que Obama va néixer a Hawaii, però milions d'americans senten que no és així». Senten. Aquesta és la qüestió. Sentir com a forma de saber. Aquesta secular palanca de la vella política és, remodelada digitalment, la base de la nova política, cada cop més cruel i irresponsable. Per exempe, Albert Rivera vol fer sentir als espanyols que Pedro Sánchez ha plagiat la seva tesi de la mateixa manera que els ha volgut fer sentir que hi ha violència independentista a Catalunya, i milers de cors ja no canviaran d'opinió ni que Sánchez pugui demostrar el contrari. Ahir, el Congrés va aprovar que el Cadaveríssim surti de Los Caídos i reposi en una tomba ordinària on qualsevol democràcia plena l'hauria situat ja fa dècades. Per a milions d'espanyols és una mala idea. Potser saben que va ser un dictador funest, però l'important és que senten que no ho va ser. PP i Cs blanquegen la contradicció dient que potser el Cadaveríssim estaria millor en un altre lloc, però «no és urgent». Per tant, que es quedi on és ara. Dit d'una altra manera: «Potser ho vull, però ara mateix no, i no sé quan ho voldré. L'any que ve? Mai? No ho sé. Ho sento. Em sent?»
