15 de setembre de 2018
15.09.2018

Bany de realisme

15.09.2018 | 00:18

Apoc a poc, molt lentament, es van produint moviments, aquí i a Madrid, per entreveure que les coses es mouen. Costarà molt retrobar la normalitat, però l'important és no empitjorar-la, i amb el PP, cada dia, cada setmana, suposava un pas enrere, en comptes d'un pas endavant.

Les coses són molt diferents avui, perquè hi ha ganes de resoldre conflictes, començant pel nostre, però no solament pel de Catalunya, sinó per molts d'altres que signifiquen avenços importants, a nivell de llibertats, qualitat dels serveis, protecció dels més febles, etc.

Pel que fa al tema català, el que no es poden demanar són impossibles. Tothom ha de tenir clar que a un estat de dret, a un estat clarament democràtic, situat en la dinovena posició, a nivell mundial, no se li pot demanar carregar-se la independència judicial. Els qui demanen, exigeixen, la intervenció del president del govern central per posar els polítics presos en llibertat, han de saber que això és impensable, per impossible. Si un tema és clau per avaluar una democràcia, és la separació de poders, i mai, mai un president de govern, ni el govern sencer, ni les cambres parlamentàries, poden intervenir en els afers judicials.

La Justícia és independent, i seria fatal intentar reduir-la, entorpir-la, o intervenir-la. El que està a les seves mans, hi estarà fins a emetre sentència. Per tant, és millor evitar atacs i recriminacions contra l'actual govern central, que al cap i a la fi s'ha trobat amb aquesta judicialització de la política, que totes les parts haurien d'haver evitat. Avui, és intocable, de manera que el millor és deixar que faci el seu camí, fins al final.

Tampoc es pot demanar a un govern que trenqui amb els principis constitucionals, i permeti referèndums, accions o actuacions prohibits per la Carta Magna. Mentrestant no es modifiqui, tot el seu contingut és d'obligat compliment. Un altre tema que no cal discutir, perquè és així, i cap país democràtic del món pot permetre incomplir la llei. Si no agrada, toca canviar-la, però mentrestant s'ha de complir i fer complir. Dit això, si s'accepten aquestes obvietats, hi ha molt camp per córrer, en matèria d'aplicació de les lleis, i de repartiment de competències i recursos. No és teoria. Recordem com es varen transferir les competències en seguretat, amb la creació del cos dels Mossos d'Esquadra, o el traspàs dels centres penitenciaris, per posar dos exemples ben coneguts i no tan llunyans com per no recordar-nos-en.

Aquesta és la via, per transformar les relacions Espanya–Catalunya, dintre de la llei. Precisament aquesta mateixa setmana hi ha hagut un pacte entre PSOE i PDeCAT, en aquest sentit. El d'obrir el diàleg, franc, ampli i ple entre els dos governs, per aconseguir un adequat encaix, trencant amb les realitats del passat. De fet, no sempre s'ha pogut criticar el comportament del govern central, però és cert que hi ha hagut incompliments, sortides de to, i falta de diàleg i sensibilitat, en molts moments, en aquests darrers quaranta anys.

Som a temps d'atrapar el temps perdut, i amb un bon bany de realisme per les dues parts es pot encarrilar la recerca de l'adequat encaix. Fa pocs dies vam poder veure una nova gran manifestació, és lògic que els assistents puguin veure, ara, un gran avenç en el diàleg, emprès pel nou govern central. Apostar per la realitat és essencial per trobar la sortida adient. S'han dut a terme vuit reunions ministerials amb els corresponents consellers/es, arran la constitució del nou govern central. Feia anys no passava. Aquest és el camí a seguir.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit