Ho hem tornat a fer! Com cada any, des que el Tribunal Constitucional va desfigurar definitivament l'Estatut del 2006, centenars de milers de persones han sortit de nou al carrer reclamant la independència. No ens faci gens de por de dir-ho ben alt: estem fent les manifestacions més multitudinàries i més pacífiques que s'hagin fet mai a Europa. Són les que convoquen un públic més divers, de totes les edats, de tot el país, des de les comarques del Pirineu a les de l'Ebre, des de la Catalunya Central a la marítima, des de les àrees rurals a Barcelona. És el miracle de la persistència, de la continuïtat, de la confiança en haver emprès un camí que ja no té retorn. És el manteniment d'una decisió clara: no seguir dins d'un estat espanyol que menysprea la voluntat de la nostra nació. Dimarts passat va ser la demostració palpable que no hi ha retrocessos ni desànims. Sinó que hi ha un volum immens de població -que encara va creixent- que continua reivindicant una independència, que des del primer d'octubre de 2017 ja ha pres la forma definida de República Catalana.

És evident i lògic que entre la multitud de defensors de la República coexisteixin formes i matisos diferents. Seria ben estrany que no fos així. Però aquesta diversitat no hauria de ser cap problema ni cap obstacle. El pensament col·lectiu no és mai monolític. En el seu moment la República Catalana s'organitzarà segons les majories i minories que sorgeixin democràticament en el seu interior. Però ara mateix caldria que tothom tingués ben clar que la legítima diversitat no pot paralitzar ni entorpir el camí cap a la llibertat nacional. No podem caure en un perill estúpid: posar en qüestió el procés per discutir-nos abans d'hora sobre com ha de ser exactament i en detall la república que volem construir. Definim-ne, per descomptat, els grans trets. Dibuixem-ne les línies mestres i marquem-ne els límits. Però no vulguem decidir tots els detalls de l'edifici perquè ara hem d'aconseguir sobretot d'assegurar-ne els fonaments.

La Guàrdia Urbana de Barcelona ha xifrat en un milió els assistents a la manifestació. Com era d'esperar, els mitjans de comunicació contraris a la independència no han trigat gens a posar-ho en dubte. De cara al seu públic aquests mitjans segueixen sempre la consigna de minimitzar les celebracions de l'Onze de Setembre. Però els dirigents de l'establishment que domina l'Estat i els seus representants polítics saben prou bé que un milió de persones en una manifestació és una xifra gegantina i insòlita. I que això vol dir que el suflé no s'ha abaixat i que el problema de Catalunya continua més viu que mai, tot i haver aplicat el 155 i malgrat els presos polítics i els exiliats. El seu dilema és trobar què poden fer més contra aquests catalans incorregibles. Però la nostra resposta ha de ser categòrica i contundent: aguantar totes les pressions, persistir i anar avançant. La clau de l'èxit és mantenir amb tot rigor la unitat política i cívica en allò que és fonamental: la voluntat d'implementar la república que es va guanyar democràticament el dia 1 d'octubre i aconseguir així, alhora, la llibertat dels presos polítics i el lliure retorn dels exiliats.