Espero que al fotògraf Jordi Borràs no li importi que li manllevi la idea del títol del llibre que ha publicat sobre els fets de l'1 d'octubre del 2017. Dies que duraran anys és una gran frase, que tant podria ser una cançó de Sopa de Cabra o un lema de consciència vital. A mi em fa pensar en el grapat de decisions, petites i grans, que prenem cada dia. Algunes ens condicionaran durant anys o per sempre. Hi ha dies, certament, que no s'acaben quan toquen les dotze; s'estiren com un xiclet de bola.

Soc a la cruïlla de la Diagonal amb Passeig de Gràcia durant la Diada de l'Onze de Setembre. Al meu costat hi ha un venedor ambulant de samarretes i estelades. És d'origen senegalès i fa trenta-vuit anys que viu a Catalunya. Parla castellà amb dificultat, però se l'entén. Pateix pel grapat de pals que arrossega i que serveixen per fer onejar les banderes. Els repenja una vegada i una altra en un armariet d'obra d'aquells que amaguen secrets de la via pública, i una vegada i una altra cauen a terra. Oneja una senyera i repeteix les proclames que sent al seu voltant. M'explica que és independentista i que les vendes aquest any -arrufa el nas- han baixat perquè els manifestants ja tenen marxandatge d'altres ocasions.

Observo al meu voltant i em sembla veure-hi gent contenta i pacífica, però és la meva opinió o és la realitat? Re-corro a les paraules del poeta Joseph Brodsky per intentar respondre aquesta pregunta: «La història que més endavant us explicaré/ és certa. Per desgràcia en els nostres temps/ no només la mentida sinó la pura veritat/ necessiten corroboracions i arguments/ sòlids. ¿No és això un senyal/ de la nostra arribada a un món del tot nou però trist? Una veritat demostrada,/ per ser precisos, no és pas una veritat, sinó només una suma de proves. Però ara/ no es diu «crec», sinó «accepto» (Primers versos del poema Homenatge a Ialta del llibre Poemes escollits, Edicions de 1984).

Aquests últims dies he estat afortunada. M'han regalat moltes paraules. Les últimes van arribar dins d'un sobre en sortir de la setena edició del TEDxManresa. Els assistents que ho volien podien escriure en un paper una reflexió personal al voltant del tema «Des de dins» i agafar, a l'atzar, la reflexió d'algú altre. Jo em vaig endur aquesta: «Vull compartir el més valuós que he après a la vida: les paraules que pronunciem tenen el poder de crear el nostre món, el nostre futur, la nostra realitat. Escolto el que dic amb molta cura, perquè molts cops creiem dir una cosa i realment hem invocat la contrària. És una troballa màgica dominar el poder de les paraules. Sort!».