Per demostrar que té iniciativa, programa i idees pròpies, Pedro Sánchez pispa a Ciutadans una de les seves banderes: la supressió de tots els aforaments. I per demostrar que és reflexiu, serè i moderat, Pablo Casado acusa Sánchez de fer-ho per afavorir Torra i Puigdemont. Oblida que Puigdemont i tot el seu Govern ja estaven sense aforament, a causa del 155, quan es va presentar la querella del fiscal general, i que per això d'entrada van anar a parar a l'Audiència Nacional, poc sospitosa d'afavorir el separatisme. La causa continuaria allà si no hagués incorporat la Mesa del Parlament. Però Casado és un trumpista de manual: tu deixa-la anar, i feina tindran els altres a aclarir la realitat.

Que Casado invoqui el dimoni català demostra que la sortida de Sánchez li ha pinçat el nervi. El dirigent del PP té un possible embolic judicial amb els seus estudis de màster, i més en concret amb el nombre d'assignatures convalidades i amb les que va aprovar sense trepitjar l'aula. La justícia investiga si li van regalar el títol, i com que és diputat, la causa l'ha de portar directament el Tribunal Suprem. Sense el sistema d'aforaments, potser la instrucció la menaria un tribunal ordinari de Madrid, les resolucions del qual es podrien anar recorrent en successives instàncies, de manera que la incomoditat duraria anys.

Una cosa cal aclarir: l'aforament no dona impunitat ni immunitat. La diferència entre els aforats i la resta dels mortals és que aquells no estan subjectes als tribunals ordinaris sinó que, quan els acusen d'un delicte, van de pet al Suprem (o al Superior del seu territori, si són aforats autonòmics). I això pot suposar un desavantatge, ja que si et jutja la màxima instància, a qui pots apel·lar en cas de disconformitat amb la sentència?

El sistema d'aforaments és qüestionable, i també ho és la necessitat de desmantellar-lo ara i en dos mesos, i d'anunciar-ho com ho va fer ahir el president del Govern. La intencionalitat de la maniobra és transparent: canviar el focus de l'atenció mediàtica, molt posada en les incongruències i rectificacions dels seus primes cent dies, i situar el PP en la disjuntiva de fer-li costat o explicar als ciutadans per què es resisteix a la desaparició d'un privilegi de la classe política. Si Casado usa la seva minoria de bloqueig per impedir-ho, Sánchez haurà guanyat sense mullar-se. Però li caldran unes quantes jugades més per tapar les seves febleses.