Aznar és el damnificat en qui ningú no pensa quan es recapitula l'episodi de les paperetes papallona. Sí, recordin: Bush va guanyar a l'estat de Florida per 537 vots malgrat que hi havia 22.000 paperetes confuses que Gore no va exigir que es recomptessin per no allargar un litigi que li va semblar poc presidencial. Aquells 537 vots d'un cens de 105 milions van valdre una Casa Blanca i van donar a Aznar l'oportunitat d'ascendir al cim de la política mundial com a còmplice directíssim de la catàstrofe política d'Iraq, que va ser la llavor de l'ISIS, de la guerra de Síria, de l'allau migratòria mediterrània i, com a conseqüència, de l'escalada insòlita de la ultradreta i de la crisi que amenaça la continuïtat de la UE. Tot això té Aznar al seu currículum perquè el tanoca d'Al Gore es va negar a lluitar fins al final. Gore hauria donat un rumb diferent a la política mundial i Aznar no hauria pogut fer costat a cap invasió, no hauria pogut posar els peus en alt a cap ranxo texà i no hauria desenvolupat la hiperventilació d'estadista de caliquenyo i futbolí amb què ahir es va despatxar al Congrés. Aznar va ajudar a fer esclatar l'Orient Mitjà, va ser còmplice de l'enverinament de la política mundial i ahir va presumir que també s'ha aconseguit trencar Catalunya, cosa que no tinc cap dubte que, per a ell, no era un pronòstic, sinó un desig intensíssim i, possiblement, un pla perfectament traçat. Corrupte? Sí, i tant. Però la merda rai. L'odi i la sang són molt pitjors.
