Bé, en realitat no. Només sóc llicenciat, però crec que ara com ara s'hauria de considerar una llicenciatura amb rang de màster. Bàsicament, perquè la vaig obtenir cursant els estudis a final de la dècada dels vuitanta i principi dels noranta. I, vist amb la perspectiva actual, m'adono que els de la meva generació (i les anteriors) ens ho vam havem de currar molt. Sobretot presentant treballs, que avui gairebé semblarien treballs forçats. Perquè en aquella època Internet tot just floria en àmbits restringits. No existia la Viquipèdia ni un Rincón del vago com a fonts d'inspiració. Per a les generacions joves, sapigueu que els continguts els recollíem d'enciclopèdies que havíem de cercar com exploradors en prestatges de biblioteques. El nostre copiar-enganxar consistia a anar transcrivint amb boli Bic pessics de text impresos en enormes volums, o gastar-nos uns dinerons en fotocòpies. Tampoc (majoritàriament) no teníem encara ordinador, per la qual cosa la nostra edició del treball quedava a mans d'una màquina d'escriure infernal, on una errada es pagava amb començar de nou (o amb Tipp-Ex, els menys curosos). I això obligava a fer la feina dos cops: un treball en brut, per minimitzar els errors, i un posterior picatge a tinta. I amb compte!, que no t'enganxessis el dit entre la K i la L. Vist ara, vam ser uns veritables màsters. O uns pringats... ara no ho sé.
