22 de setembre de 2018
22.09.2018
Regió7

Impressions de l'Alguer

22.09.2018 | 00:12
Impressions de l'Alguer

Òmnium del Bages i del Moianès va visitar l'Alguer, a l'illa de Sardenya. Van trobar encara qui usa la llengua catalana, sobretot en restaurants com la Barcelloneta o algun comerç de l'illa, però menys al carrer, on és més fàcil escoltar les llengües sarda o italiana. Els expedicionaris es van concentrar a la plaça Porta Terra, on hi ha les oficines tancades de la delegació de la Generalitat de Catalunya arran de l'aplicació de l'article 155, i al costat, el síndic (alcalde) del municipi, Mario Bruno, que estava de visita protocol·lària a Roma. Els va rebre, a la sala del Consell, el representant institucional i assessor, Raniero Selva, que recorda l'agermanament amb Tarragona per part del seu pare, l'any 1972, durant la dictadura franquista: «Fou la gent de l'Alguer qui en parlar català va portar una finestra de democràcia a Catalunya». Va afirmar que tots formem part dels Països Catalans: «Per això, l'Alguer és com casa vostra». El poeta Ramon Clavellet, pseudònim d'Antoni Ciuffo, escrivia «De la banda de ponent hi ha una terra i una lluna, és la nostra Catalunya». El president d'Òmnium l'Alguer, Esteve Campus, va explicar que la ciutat té uns 40.000 habitants, està situada al nord-oest de l'illa italiana de Sardenya, on en conjunt viuen 1.600.000 ciutadans. Disposa d'un patrimoni ambiental i cultural que ens uneix mitjançant la llengua: el català de l'Alguer. Un 40% dels ciutadans l'entén i, d'aquests, un bon percentatge encara el parla, en un estat on l'única llengua oficial és l'italià. L'idioma català s'ha anat transferint de generacions en generacions, tot i que els mitjans de comunicació, començant per la televisió, l'han oblidat expressament, així com fins ara l'escola italiana. En aquestes circumstàncies i amb l'allunyament de Catalunya, la pervivència de l'alguerès és un miracle lingüístic, tot i el suport del municipi i d'Òmnium Cultural de l'Alguer, que ja ha complert els 25 anys d'existència en defensa del patrimoni lingüístic. Una explicació que ens permet entendre aquesta fidelitat a l'idioma és que des del segle XIV els seus habitants s'han dedicat bàsicament a l'ofici de pescadors, que complementaven amb l'horta, per ser autosuficients durant segles, fins a l'arribada del turisme, que ara ocupa la major part dels serveis de la població.


Campus ratifica que fan iniciatives en favor de la cultura catalana en col·laboració amb el municipi de l'Alguer, ja que recentment –gràcies a una esmena de Plataforma per la Llengua– una llei regional de l'estat italià tutela les minories lingüístiques, en permetre l'ensenyament primari en català, però encara «depèn de tots nosaltres la tasca de tutelar-la com a patrimoni propi». Recorda el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, que fa onze mesos que està en presó preventiva, sense judici ni cap fet remarcable que ho justifiqui, conjuntament amb altres activistes i polítics, «encara no comprenem per què: retornem als anys de la dictadura, ja que en un país democràtic, la llibertat forma part essencial de tots els ciutadans». Jaume Puig, com a membre de la junta de l'entitat al Bages, l'acredita i alhora valora la visita a l'Alguer com un fet de referència d'una història comuna i «d'una llengua que s'ha preservat miraculosament». Aplaudeix les gestions per la llengua del Consell de l'Alguer, la reincorporació del vol setmanal entre l'Alguer i Barcelona, i assenyala les similituds entre Manresa i l'Alguer pel que fa a la riquesa del seu passat medieval. Convida els algueresos a la celebració dels actes del 500 aniversari de la presència de sant Ignasi a la ciutat el 2022 i regala una reproducció de les Bases de Manresa, com a proclamació del catalanisme polític tal com s'entén avui dia. Als jardins, la coral Alguer Terra Mia va interpretar diversos temes autòctons. La visita pel centre històric de la ciutat, amb carrers retolats en català, va anar a càrrec dels germans Sari. Aldo, catedràtic d'Història de l'Art per la Universitat de Sàsser i autor del llibre Els retaules a Sardenya dels segles XIV al XVI. Història i iconografia, va explicar el conjunt de la ciutat vella i especialment l'església de Sant Francesc, on va remarcar la influència dels catalans en la seva reconstrucció el segle XV. Un trenet turístic també aporta informació en català estàndard sobre el nucli històric. Un viatge amb vaixell va permetre veure les grutes de Neptú, situades al cap de Caça. Al seu interior, la mestra manresana Montse Corrons, de Músics per la Llibertat, va interpretar un molt emotiu El cant dels ocells en record dels presos polítics catalans.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Club Subscriptor Regió7

Avantatges i ofertes

Consulta les promocions exclusives vigents per als subscriptors de Regió7. 

 
Quiosc Regió7

Subscriu-te a Regió7

Descobreix una manera diferent de llegir l'edició en paper del diari amb la nostra versió digital.