22 de setembre de 2018
22.09.2018
Regió7

Un noi de 63 anys

22.09.2018 | 00:12
Un noi de 63 anys

Noi de 63 anys busca amistat amb noia de 50-60 anys». Ho llegeixo a la secció d'anuncis classificats d'aquest diari i em quedo atònit. Més enllà de la concordança gramatical que fa que la sintaxi funcioni i les frases s'entenguin, els idiomes tenen un altre sistema de concordances que no estan reglades però que tots apliquem d'una manera instintiva. Unes concordances que fan que el llenguatge sigui entenedor i que ens impedeixen parlar per exemple d'«un nen de vint-i-quatre anys» o d'«un se-nyor de tretze». «Noi» i «noia» es mouen dins d'una franja d'edat indefinida que es pot estirar o escurçar a gust del consumidor però que també té el seu límit. Un límit que no està escrit però que segur que no arriba ni als quaranta. Perquè als quaranta, creieu-me, un ja és tot un home. De tal manera que parlar d'un noi de 63 anys diria que deu ser fins i tot gramaticalment incor-recte. A algú se li faria creïble una novel·la que parlés d'un noi de seixanta-tres anys? O es podria imaginar un atestat policial implicant un «noi de 63 anys»? Per l'amor de Déu! Amb seixanta anys un es pot sentir com un xaval; sentir-s'hi sí, però ser-ho, no! Perquè, parafrasejant un dels monòlegs més populars del Capri, «si un home de seixanta-tres anys va al cine i la pel·lícula no és apta... a ell ja el deixaran entrar». I no crec pas que li demanessin el carnet.

Ho confesso, jo també parlo de nois i de noies referint-me a gent de la meva edat quan estic entre amics i en una conversa informal. I tant al País Basc com a Navarra he escoltat més d'un cop algun cambrer dirigir-se a una colla de senyores tot dient «¿qué vais a tomar, chicas?» i m'ha semblat d'una delicadesa entranyable. Però ni aquell cambrer parlarà a un company seu de «esa chica» quan es refereixi a alguna d'aquelles dones ni jo encapçalaria una carta dient que «sóc un noi de seixanta anys». Perquè, amb més o menys marge, l'escalat nen, noi, home, se-nyor (i fins i tot avi) es correspon amb una determinada banda d'edats. I situar-te en un estadi que ja fa anys que no és el teu és una impostura que no va enlloc i un autoengany que no et serveix de res. En l'edat, com en tantes altres coses, és bo saber-se situar, saber quines són les teves possibilitats i viure en conseqüència. I si un se sent «un noi» de 63 i el que busca és amistat, no pot posar el límit de les noies als 60. Perquè també hi ha noies com ell de 63, i fins i tot de 65 i més, que poden ser unes grans amigues. I per què no dir-ho, caram: unes senyores estupendes.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Club Subscriptor Regió7

Avantatges i ofertes

Consulta les promocions exclusives vigents per als subscriptors de Regió7. 

 
Quiosc Regió7

Subscriu-te a Regió7

Descobreix una manera diferent de llegir l'edició en paper del diari amb la nostra versió digital.