Una situació típica de xoc intergeneracional: un adolescent mira el mòbil i un adult li retreu que no l'està escoltant. La milonga preferida pels adolescents en aquests casos és que ells ja han nascut sent individus multitasca i poden fer les dues coses alhora. En realitat, encara que hi pugui haver un punt de veritat en aquest argument, la raó per la qual no miren l'adult és que no volen, i no ho volen perquè no els interessa ni el que estan sentint ni qui els ho està dient. I és difícil fer-los entendre fins a quin punt aquesta actitud pot resultar ofensiva. Inesperadament, el procés ens ha donat un exemple que ajuda a explicar-ho. Resulta que una bona part dels membres de l'anterior Govern van ser citats a l'Audiència Nacional i, malgrat l'enormitat del que els estaven fent, el que més va arribar al fetge de l'independentisme van ser dos detalls menors: els van portar a la presó emmanillats al darrere i la jutgessa estava mirant el mòbil mentre ells intentaven exposar una defensa de la qual depenia ni més ni menys que la seva llibertat. Aquestes dues espurnes, insignificants enmig del veritablement important, han il·luminat més que cap altra cosa la voluntat de càstig que s'estava començant a concretar. Ahir unes imatges filtrades ens van permetre veure, efectivament, Lamela mirant el mòbil mentre Junqueras s'explicava. Se'n podria fer un pòster i distribuir-lo als instituts amb un eslògan tipus «Ella és multitasca, com ho jutges?»
