Manresa repeteix enguany el dubtós títol de ciutat amb més població molt gran de Catalunya en termes percentuals. De les de més de 50.000 habitants és la cinquena amb més població de 65 anys en amunt (gairebé el 20%) i és la primera classificada en sobreenvelliment, entenent per aquest concepte el percentatge de gent gran que és molt gran, per damunt dels 85 anys. Certament, una lectura positiva és que aquesta situació deu ser símptoma que es disposa d'un bons serveis de salut que allarguen l'esperança de vida, però això no hauria de distreure de l'essencial: una ciutat amb una cinquena part de la població en una edat en què no és productiva i és una gran receptora de serveis públics de tota mena ha d'equipar-se molt seriosament per atendre tota aquesta part de la societat, i ha de treballar per atreure dinamisme futur. El fet que cada vegada hi hagi més ciutats catalanes pròximes a les xifres de Manresa pot semblar un consol però, de fet, només agreuja el problema.
