Els cronistes troben rastres de Pasqual Maragall en diverses candidatures a l'alcaldia de Barcelona. Diuen que Colau ha passat de criticar a defensar l'alcalde olímpic. El puigdemontisme festeja la idea de Ferran Mascarell, que va ser-ne responsable mnunicipal de Cultura. Esquerra ha decidit presentar el seu germà Ernest. Un estret col·laborador, Xavier Roig, ha rebut una oferta de Manuel Valls. I el PSC era el seu partit. Només la CUP i el PP semblen lliures d'aquesta ombra.
Tots maragallistes? A veure: quants d'ells volen que Barcelona sigui la cocapital d'Espanya? Perquè aquesta era una de les idees bàsiques de Maragall. Pensava que la ciutat s'enxiquiria si es limitava a ser capital de Catalunya. Creia que una metròpoli potent ha de liderar un territori amb molt més de set milions d'habitants. Per al seu projecte comptava amb l'Estat, com es va veure en els Jocs i en la transformació urbana. És aquesta l'aposta actual del seu germà Ernest, i la d'Esquerra? És la de Mascarell i dels puigdemontistes que l'impulsen? No ho sembla pas. Pel que fa a Manuel Valls, cal preguntar-se si ell o el partit que l'avala, Ciutadans, advoquen per la concepció plurinacional d'Espanya que va impulsar com a president de la Generalitat, amb una reforma de l'Estatut amb vocació de reforma de la Constitució. És aquest el projecte d'Albert Rivera? No ho sembla pas, a la vista del que ha estat dient des que va irrompre a la política catalana predicant el desballestament dels avenços del catalanisme. El seu projecte per a l'Estatut passa per suspendre'l cada cop que governi el sobiranisme. Pel que fa al candidat socialista Jaume Collboni, no mentirà si presumeix que representa el partit on va militar l'alcalde que ara tothom reivindica, però que llavors molts blasmaven, i en primeríssim lloc, els buròcrates del mateix partit. No va ser l'oposició, sinó els sectors dominants de l'aparell del PSC, els que van aconseguir expulsar Maragall de l'alcaldia, i també de la presidència de la Generalitat. I ara el converteixen en una medalla que es pengen ells mateixos? Au, vinga.
Per cert, que els barcelonins poden fer el que els sembli, però em molestaria que un paracaigudista vingués a fer política a la meva ciutat perquè al seu país ja no el vol ningú. Manel Valls ha tingut una ascensió de coet i una caiguda de cartutx cremat, i s'ha quedat sense futur al nord del Pirineu. És com unes sobres reescalfades de casa dels veïns.
