Tenim l'atur pels núvols i, en canvi, hi ha empreses que tenen serioses dificultats per trobar la mà d'obra suficient que els permeti assolir uns òptims nivells de producció. Tota una incongruència que en part ve donada per les dificultats creixents de fer conciliar les necessitats empresarials amb unes aspiracions socials massa sovint mal orientades. I tot plegat és fruit d'errors del passat que encara s'arrosseguen. I és que durant dècades se'ns va fer creure que la formació professional era poc ambiciosa al costat de la genialitat que un aconseguia només pel fet d'accedir a la universitat i treure's una carrera (sense que importés gaire en quants anys). Amb el pas del temps, s'ha vist que això no era suficient; d'una carrera es va passar a dues, i després als postgraus i als màsters, ni que siguin regalats, perquè el que importa és que figurin al currículum. I aquí hi ha l'error: la societat ha potenciat tan exageradament el progrés personal per la via de la universitat i els màsters, que s'ha oblidat del gran servei de la formació professional que històricament havia desprestigiat. I ara resulta que falten «aprenents», persones amb la formació adequada (i sense necessitat d'un màster) per satisfer la demanda de vells oficis que, per més que hagin evolucionat, continuen sent necessaris. Ja seria hora de corregir falses concepcions i donar a l'FP el reconeixement que es mereix.
