Als processats del procés els condemnaran a galeres, i no els cremaran a la foguera perquè la pena de mort està abolida a la Unió Europea, però aquesta era la pena reservada als grans heretges en temps de la Inquisició, i els processats del procés han comès heretgia contra la religió de la unitat d'Espanya, que és sacrosanta per tradició antiquíssima recollida en la Constitució. Contra el que pensen els sobiranistes, que situen l'origen de tots els mals en l'any funest de 1714, la cosa es remunta al 1412, quan el Compromís de Casp va donar la corona aragonesa a Fer-ran de Trastàmara, que era el regent i veritable governant de Castella. Set-cents anys de corona castellana, encara que la portessin alemanys o francesos. La tradició fa religió, i la Constitució la defensa convertint la reforma en un acudit: calen dues victòries electorals consecutives per dos terços dels diputats i senadors. Per aconseguir-ho caldria que els votants de la Meseta s'hi adherissin en massa i amb reiteració.
Però si l'Estat espanyol, en lloc de ser inquisitorial (o a més a més de ser-ho) fos seriós i valorés l'eficàcia i l'eficiència, ja fa dies que hauria d'haver processat, ni que fos per procediment administratiu, els responsables polítics i policials de l'actuació de l'1 d'octubre, per ineptes i incendiaris. Quina era la missió encomanada? Impedir el referèndum. Què podien haver fet? Impedir l'entrada als centres de votació. Què van fer? Ordenar als guàrdies que entressin a confiscar les urnes «costi el que costi», i ara unes imatges de les càmeres dels mateixos policies ens recorden l'abast precís d'aquella ordre. «Costi el que costi» significa exactament el que hem vist. Per impedir l'entrada calien molts menys guàrdies i per tant s'arribava a molts més col·legis, ja que els defensors tenien consigna de resistència passiva. Per al «costi el que costi» calien molts guàrdies, molta estona, i per tant, es va arribar a pocs col·legis. Van optar per matar mosques a canonades mentre la majoria de seccions electorals operaven tranquil·lament. L'independentisme va acabar el dia convençut que la consulta s'havia celebrat amb validesa, i els blaus li van donar energia. Als estrategs de la brillant operació dels cossos i forces de l'Estat els haurien de donar una carta d'acomiadament sense referències. Però no ho faran, perquè en la lluita contra l'heretgia està prohibida l'autocrítica, no fos cas que s'interpretés com a feblesa.
