Des que el cementiri municipal de Castell-nou va ser construït, entre els anys 1997 i 2000, pel Servei de Patrimoni Local de la Diputació de Barcelona, es va començar a canviar la fesomia del nucli històric, amb la intervenció en les ruïnes de l'antic castell del Buc del segle X, amb parts medievals i posteriors, rectoria i casa pairal, tot integrant el recinte funerari a l'interior. El projecte va ser obra de l'arquitecte barceloní Antoni González Moreno-Navarro, autor del llibre La restauración objetiva, que hi va fer una actuació reeixida i premiada. L'element que presideix l'entorn funerari i monumental, com a símbol contemporani de transcendència, és el monòlit del film 2001: una odissea de l'espai, dirigit per Stanley Kubrick, amb guió d'Arthur C. Clarke. Vinculat a aquesta efemèride i en complir-se el 50è aniversari de la seva estrena (1968), l'alcalde de Castell-nou, Domènec Òrrit, ha activat el projecte per al dissabte 27 d'octubre d'una jornada de celebració de la intervenció reflexiva del que ha representat 2001... des d'un punt de vista cinematogràfic, filosòfic i de pensament musical. Un acte d'àmbit nacional català al qual es vol involucrar especialment la comarca del Bages amb entitats com ara Cineclub Manresa, o la delegació del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC...). Segons l'alcalde, es vol relligar la imatgeria i cosmovisió medievals en un discurs que pretén jugar amb dues visions del cel: la real i la simbòlica, amb mil anys de diferència entre elles.

Ara, l'alcaldia disposa d'un nou projecte d'ampliació del cementiri fet també per l'equip del Servei de Patrimoni de la Diputació de Barcelona. Amb aquesta futura actuació es dibuixarà plenament el nucli històric de Castellnou. Aquesta part, al costat del nou ajuntament i de la sala polivalent, s'ha ajuntant amb la filosofia de recuperar i no perdre el passat. Actualment, a l'equipament de lleure Dom Bosco dels salesians que ocupa les cases de l'antic poble, a més de l'església de Sant Andreu, s'hi ha ajuntat una sala polivalent i el cementiri. Completen el sector la tomba de Ramon Vila (Caracremada) i el Museu del Maquis. Mal enterrat a l'entorn de l'església, sense identificació de cap tipus, en l'actuació del nou cementiri es van recuperar i identificar les seves restes. Des d'aleshores, la tomba de Caracremada és dins d'una tina de cub, del que havia estat la casa de pagès de Can Batista. Amb una placa signada pel moviment llibertari. Les seves botes són al Museu del Maquis, situat al costat, com a espai de memòria. Dins, hi ha fotografies de la casa i paratge de la Creu del Perelló on va caure mortalment ferit. La premsa oficial i la clandestina tenien mirades molt diferents dels fets. Un gran mapa permet observar el recorregut que feien habitualment els membres del maquis, amb una línia recta que empalma amb els Pirineus, per zones de muntanya, cases de pagès i amagatalls diversos. S'hi recorden els noms del matrimoni que la Guàrdia Civil va matar el 1945 a la Creu del Perelló, conjuntament amb dos guerrillers. Així com imatges dels maquis més coneguts: Massana, Facerias, Sabaté, o Josep Ester de Berga, i altres que han restat en l'anonimat forçat durant anys. El museu es completa amb un breu però interessant audiovisual sobre la biografia de Ramon Vila i Capdevila (Caracremada), que ens ajuda a recuperar un temps de desmemòria profunda.

Des del nou Ajuntament s'impulsa un model de poble centrat en la natura, l'esport i la cultura. I s'incideix fortament a connectar el passat de la població, perdut per la despoblació del poble i la configuració forana de la gran majoria dels habitants. Un exemple recent és la recuperació de la festa major en honor del copatró del poble, sant Roc (16 d'agost), i els goigs medievals, així com la nova música i ball, amb la festa del panet. Molt aviat, al nucli històric es recuperarà la font de Castellnou, que era la del poble i disposava d'una sínia manual. Un nou hotel rural a l'antic hostal a punt d'inaugurar revitalitzarà aquest nucli amb una nova oferta, alhora que es potencien molt especialment els establiments de restauració ja existents, amb la promoció de productes autòctons, com el tomàquet de Castellnou, els cigrons o els pèsols negres.