L'elecció del llenguatge és tan important que pot modelar la percepció que tenim de la realitat, pot atorgar hegemonies i pot condicionar les realitats futures. El que no pot fer és modificar els fets presents. El procés n'ha estat un gran exemple. Una certa idealitat fantasticupaire es va anar apoderant de tot el llenguatge independentista fins a estendre una percepció que ha acabat dolorosament desmentida per la realitat de la força bruta dels estats. Ha estat una gran lliçó de realpolitik. Però hi ha qui insisteix a ignorar-ho. El president Torra, per exemple, sovint insisteix a utilitzar una narrativa que no només està desconnectada de la realitat, sinó que ja ha estat derrotada per la realitat. I ahir en vàrem tenir un exemple esplendorós a Berga. L'alcaldessa Venturós serà suspesa i algú assumirà la responsabilitat del càrrec. Deixem a banda ara si és just o no. Serà així sense cap èpica i per la força d'una grisa i inapel·lable mecànica administrativa. Que el nou alcalde sigui nomenat de forma precària i ella continuï manant des de casa seva es pot considerar una manera digna d'adaptar-s'hi. Però presentar-ho com un desafiament a l'Estat i pretendre que Venturós «serà la primera alcaldessa fora de l'ordenament jurídic espanyol i del règim del 78» com ahir defensava tota una diputada de la CUP és, senzillament, fabricar-se una realitat a mida, imaginària, inventada, a partir de la qual és impossible construir res de debò i de veritat.
