D'aquí a pocs dies, apareixerà una primera llista d'unes quantes dotzenes d'alcaldes imputats, per fets ocorreguts l'any passat, amb motiu del procés independentista. La Justícia és lenta, però a poc a poc va fent els passos previstos per l'ordenament jurídic vigent. Es tracta d'avaluar si els actes duts a terme per alguns alcaldes s'ajustaven a dret, o trencaven l'estat de dret, i han de ser motiu d'enjudiciament, i resolts, a nivell penal.
Els partits independentistes van construint un determinat relat, que té dues vessants complementàries. Per una banda, pretenen fer creure que ni els dies 6 i 7 de setembre de l'any passat es va trencar la legalitat vigent, en el Parlament de Catalunya, ni hi va haver cap trencament de l'estat de dret en els dies i setmanes posteriors. Una segona vessant és titllar la justícia espanyola d'injusta, sotmesa al poder polític del moment, i incapaç d'emetre sentències «justes».
En resum, mantenen i sostenen que res del que va succeir tenia cap intenció de vulnerar l'ordre constitucional i estatutari, i per tant res del que se'ls acusa té cap fonament legal. Vull recordar que tots els alcaldes jurem complir i fer complir els preceptes continguts en la Constitució espanyola i en l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, de manera que som responsables del que fem o deixem fer, en compliment del càrrec que ostentem. Qui no hi estigui d'acord, ho té fàcil: renunciar al càrrec i dedicar-se a una altra cosa.
Portem uns quants anys en què un bon nombre de càrrecs públics han cregut irrellevant cometre perjuri. És a dir, no donar compliment al jurament fet en el moment de prendre possessió del càrrec. Alguns creuen que es poden saltar les normes vigents, si és per una causa considerada «superior». Altres van molt més lluny i, emportats per l'eufòria del moment o simplement per quedar bé, davant els seus o una part dels seus, varen decidir trencar amb l'estat de dret, saltant-se les lleis i prenent decisions que no encaixaven ni amb el càrrec ni amb la legalitat vigent. La llista pot ser llarga.
Des de convocatòries de plens per tractar temes que no tenen res a veure amb les competències municipals, a aprovar mocions contràries als preceptes constitucionals i estatutaris, pagar despeses per moviments independentistes, amb diner públic, promoure accions i actuacions contràries a decisions judicialss, pagar amb diner púbic la defensa d'accions personals, etc. Tot plegat, ha produït un gran nombre d'accions judicials, que aquests dies veuran la llum, i seran objecte d'estudi i informació en tots els mitjans de comunicació.
És evident que en molts casos es varen superar i promoure accions totalment contràries a dret, i resulta sorprenent que ara alguns ho vulguin negar, quan en varen fer clara ostentació en el moment d'incomplir la legalitat. Qui no recorda signatures públiques de decrets d'alcaldia infringint la normativa legal? Qui no recorda el pagament de despeses, en forma de quotes o aportacions públiques, a entitats independentistes? Qui no recorda mocions totalment contràries a la legalitat vigent? Tots hem de ser conseqüents amb les accions dutes a terme, i no mirar cap un altre cantó quan es demanen responsabilitats.
I si dels actes comesos se'n deriven sentències, toca assumir-les, malgrat que s'hi pugui estar en desacord o en contra. Així és l'estat de dret, en tots els països democràtics, i recordem que Espanya figura en el lloc dinovè, a nivell mundial, malgrat totes les crítiques que se li fan. Ah, i si passa com a Berga, les entitats i associacions poden fer el que vulguin, però els qui marquen la diferència entre exercir d'alcaldessa o figurar d'alcaldessa són el secretari i l'interventor. I estic segur que aquestes dues peces, clau de tot ajuntament, compliran la llei.
