29 de setembre de 2018
29.09.2018

Pel·lÍcules terroses

Als medievals els agradava el color, i les seves pintures, miniatures i vitralls emanaven llum pròpia, però als realitzadors de sèries i pel·lícules els sembla d'allò més «històric» amarronar-ho tot

28.09.2018 | 23:50

Als medievals els agradava el color. Només cal treure el cap al MNAC per contemplar els frescos del romànic català, o viatjar a les valls pirinenques per admirar les reproduccions instal·lades als emplaçaments originals, per adonar-se que els artesans encarregats d'aquelles obres procuraven que estiguessin ben plenes de colors ben llampants i que els blancs, on toqués, fossin ben blancs. Les escultures i retaules gòtics, si descomptem els efectes del pas del temps, també se'ns revelen plens de colors lluminosos, brillants, espectaculars. Els comandants de les obres, fossin ordes religiosos, nobles o burgesos, es gastaven bons calerons per aconseguir els millors pigments. Què hem de dir del Tapís de la Creació de la catedral de Girona, que decorava el temple? Potser és apagat? Que hem de dir dels vitralls i del seu aprofitament dels grans espais oberts als murs de les catedrals gòtiques? Quant a les robes, els qui tenien prou diners se les feien tenyir amb la màxima vistositat, i algunes tonalitats, pel cost de la matèria utilitzada, denotaven que l'usuari tenia una considerable fortuna (o molts deutes). Les miniatures dels còdexs preciosament il·lustrats no és ja que mostrin figures il·luminades, és que són lluminoses, semblen irradiar la llum des del seu interior. Són imatges sense ombres. Tot això ja fa temps que ho sabem. I tanmateix, es continuen produint obres de ficció audiovisual -pel·lícules i sèries-, i fins i tot reconstruccions dramàtiques amb finalitat documental, que ens mostren un món medieval tenebrós, de colors apagats, amarronats, i a més a més, persistentment brut, polsós, enfangat, cendrós. Sembla com si els directors de fotografia haguessin decidit fer-nos pagar amb cent anys de tristesa els excessos de l'època daurada del cinema d'estudi, quan el tecnicolor saturava els fotogrames d' Ivanhoe o de Robin dels boscos. Potser en aquells films alguns dels servents anaven massa ben vestits, però la reacció contrària és tant o més exagerada. De tant definir l'edat mitjana com l'era obscura (apel·latiu que es va donar a l'alta edat mitjana pel fet que no se'n sabia gaire, a causa de la pobresa de registres escrits que il·luminessin els historiadors), han acabat enfosquint-ne les reconstruccions. Però posats a imaginar com era, també podrien inspirar-se en l'esclat cromàtic de Les molt riques hores del duc de Berry, posem per cas. És clar que enfangar un tros de roba és més barat. Però per proposar, que no quedi.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Club Subscriptor Regió7

Avantatges i ofertes

Consulta les promocions exclusives vigents per als subscriptors de Regió7. 

 
Quiosc Regió7

Subscriu-te a Regió7

Descobreix una manera diferent de llegir l'edició en paper del diari amb la nostra versió digital. 

 
L'últim El més llegit