En els darrers anys, hem assistit a una constant instrumentalització dels poders de l'Estat, i molt especialment de les institucions judicials, per part d'una elit franquista que segueix ocupant llocs de decisió en les estructures de poder. D'aquesta manera, hem vist l'empresonament d'activistes , l'exili i la persecució política de desenes de persones dirigents polítics i socials de Catalunya, així com la imposició obscena d'un tracte de favor a reconeguts criminals i corruptes afins a les forces més obscures del règim franquista. També hem vist invocar els instints primaris dels populismes identitaris i xovinismes excloents, les forces populistes excloents intenten fracturar Catalunya en bàndols enfrontats, per impedir la unitat necessària de les classes populars i el triomf d'un programa polític de transformació social a favor de la majoria treballadora. De fet, cal més unitat de la classe treballadora per defensar els valors humanistes de la llibertat, la igualtat i la fraternitat, contra tota forma de feixisme i xovinisme excloent. A Catalunya, aquesta unitat ha de teixir-se al voltant de la idea d'un sol poble, per combatre amb vehemència els intents de l'extrema dreta identitària que vol abocar Catalunya a la confrontació. Cal unitat de les classes populars i s'ha d'edificar sobre el principi de la solidaritat internacionalista, sobre la convicció que l'alliberament de Catalunya dels poders del capital especulatiu és indestriable de l'alliberament de la resta de pobles i nacions del món i de la seva col·laboració solidària.
El judici, la llibertat dels presos/es polítiques i l'exili són un factor de crisi insostenible des de paràmetres de llibertats democràtiques. És un dels fils per fonamentar i engrandir la necessària aliança sobiranista republicana. Per això, cal apostar pel multilateralisme i teixir també aliances amb la resta de pobles i nacions que s'han despertat en la lluita contra l'imperialisme econòmic actual.
Aquesta unitat ha d'articular-se al voltant de la defensa al dret irrenunciable a la sobirania i al ple exercici del dret a l'autodeterminació de Catalunya i, no cal dir, de la resta de pobles que formen aquesta Espa-nya endarrerida democràticament. Aquesta unitat ha de consolidar-se al voltant d'un programa base de transformació social que comporti la ruptura del règim institucional del 78 i l'articulació de processos constituents. Aquesta unitat ha de construir-se al voltant de la defensa de la justícia social, l'aprofundiment democràtic i el control nacional dels recursos naturals, elements sense els quals no és possible la conquesta de cap sobirania.
El moviment sobiranista i democràtic nascut a Catalunya en els darrers anys s'ha de deslliurar de la tutela neoliberal de la burgesia reaccionària i conservadora. Una burgesia que es debat entre la seva aspiració d'esdevenir una burgesia nacional i la seva condició de burgesia compradora subalterna en el marc d'una globalització financera. Si no, el moviment popular es manté controlat per una elit que pretén seguir mantenint l'actual estat de les coses sense transformació social, fins a assolir una posició de més avantatge mantenint-ho tot igual per a les classes populars.
