Llegint l'interessant llibre d'Antoni Bassas Bon dia, són les vuit!, que demà presentarà a Sallent, coincidint amb la commemoració dels 100 anys de la Biblioteca Popular i amb el record ben viu del 1r d'Octubre, m'aturo on parla de l'escola nord-americana, que el periodista coneix prou bé com a pare de fills adolescents, durant la seva estada de quatre anys a Washington com a corresponsal de TV3. Després de remarcar que en els centres escolars d'allà s'educa en el sentit de la responsabilitat individual, destaca que «els adolescents nord-americans no poden graduar-se de l'ensenyament obligatori sense haver fet unes quantes hores reglamentàries de voluntariat». A algú li podrà semblar un contrasentit, això d'obligar algú a fer de voluntari, però és evident que l'educació de la voluntat, més enllà del valor moral de contribuir a la millora de la col·lectivitat, continua essent una matèria pendent a les nostres escoles i en moltes cases. Matiso: algunes escoles, d'una manera puntual i per iniciativa pròpia, impliquen l'alumnat en el funcionament del centre, bé sigui participant en tasques de repàs dels més petits, per part d'alumnes més grans; formant part d'un grup coral, esportiu o teatral; escrivint o dibuixant per a la revista; intervenint en l'organització del reciclatge; ajudant a pintar un mural... Per Bassas, aquest principi de responsabilitat individual, si bé corre el risc d'acabar convertint-se en una forma d' individualisme, «dóna a la societat nord-americana un aire de gent que va per feina, un entusiasme ambiental jovenívol, oposat a aquest estar de tornada de tot tan europeu, tan cansat, tan cínic». Potser si haguéssim estat educats més a l'americana no parlaríem tan sovint de la falta de voluntat política, que és probablement el que fa falta perquè els nostres polítics incorporin l'estimulació de la voluntat en l'educació dels escolars.
