La claca unionista ha corregut a presentar les eleccions a Quebec com la prova evident que això de crear nous estats està passat de moda. No podien haver trobat pitjor exemple per fonamentar l'argument. Després dels dos referèndums la federalització de Canadà va ser tan profunda que avui, per exemple, qualsevol servei públic a qualsevol punt de la immensitat del país ha de poder ser ofert en francès. Qualsevol a tot arreu. Vol dir, posem per cas, que un parc natural d'un estat anglòfon a sis mil quilòmetres de Mont-real que ofereixi una ruta guiada està obligat a disposar de personal que pugui oferir-la en francès als visitants quebecois. I l'autogovern dels francòfons és tan potent que el CAQ ha guanyat les eleccions proposant sense intromissions de cap tribunal d'Otawa que els nouvinguts hagin d'acreditar arrelament aprovant un examen de francès. Sí, de francès i només de francès. I finalment: Quebec va ser definida el 1995 com una «societat diferent» dins de Canadà, i s'admet que té dret a sortir-ne. Però per imaginar coses així a Espanya caldria xutar-se de cop totes les drogues que van ingerir en vida Lou Reed i Jimmy Hendrix, i encara hauríem de manllevar alguna substància extra a l'Iggy Pop. ¿Creuen que l'independentisme declinaria a Quebec si Arrimadas, Rivera i Casado fossin la veu dels anglòfons i Llarena arbitrés el partit? ¿Algun dubte que els indepes arrasarien? ¡Le Quebec seria livre sabans de Nadal!
