El director d'aquest diari em recordava en una recent trobada que el Berguedà genera molta més actualitat que la corresponent a la seva demografia. Té tota la raó. Només cal mirar les hemeroteques. O si es prefereix, ara es pot seguir el serial dramàtic generat arran de les batalles legals contra l'alcaldessa de la capital. En el capítol en què estem, sempre amb sortides imprevistes i sorpreses de darrera hora, és possible que a hores d'ara Montse Venturós no sigui (legalment) la titular del consistori. Hi va haver un moment de clímax en la temporada anterior quan fou detinguda després de negar-se dues vegades a acudir a declarar al jutjat. Després, el primer embat judicial la va deixar indemne, però la segona envestida li va suposar la inhabilitació. I amb aquesta situació arrenquem aquesta campanya, potser l'última, si el desenllaç és la seva renúncia definitiva. Com en qualsevol bon guió, les incògnites i les variables són moltíssimes. Sentenciada, va recórrer per «guanyar temps» i ara ha retirat el recurs per deixar que el termini de sis mesos corri de seguit. Amb el suport d'una plataforma popular, la seva voluntat és ser la batllessa política sense funcions jurídiques. És a dir, que manarà a l'ombra i un altre haurà de signar (accidentalment) els documents. No es podrà asseure a la cadira principal del ple. Si ho fes, el puntós secretari municipal faria complir el rigor de la llei. D'acord amb l'oposició, no s'escollirà a ningú per ocupar el seu lloc. Ho podrien fer perquè la CUP governa en minoria i un acord PDeCAT-ERC, numèricament ho permetria. Però no volen ni gosen. A hores d'ara «la Venti» és una heroïna per a una majoria local i qualsevol acció d'aquesta mena els posaria als peus dels cavalls. L'altra qüestió seran les votacions sense ella a la sala de plens. Els oponents no cauran en la temptació de vendre la seva pell per uns mesos d'alcaldia, però en carpetes importants (i immediates com la dels pressupostos) podrien tenir la temptació de castigar-la per marcar distàncies. L'hiperlideratge de la cupaire contrasta amb la feblesa dels altres pretendents. A casa dels exconvergents encara tot són rumors i alguna concreció, mentre que a Esquerra acaben de canviar de cap de llista. Tenen molta feina i el temps en contra.
Per no perdre l'interès de l'audiència, el calendari hi afegirà emoció. Ella vol que la inhabilitació corri de seguit per poder arribar lliure de limitacions a la confecció de les pròximes llistes. Queden menys de vuit mesos per votar. Les candidatures s'han de presentar (i validar) unes setmanes abans. Si els tribunals i els funcionaris ho demoren, ella podria quedar fora de joc. I aquests a qui no vol obeir però són els que manen, podrien tenir molt a dir en una situació sense precedents. Si el ple no escull successor, des de Madrid podrien forçar la situació per mostrar «paquet». Tribunals i ministeris espanyols contra els irreductibles de l'extrema esquerra catalana podrien donar per un capítol més.
Davant del fet imminent en què la condemnada perdrà càrrec (i sou), els seus acòlits li donen suport incondicional lloant el seu valor. Els pocs crítics que han gosat treure la poteta en algun digital consideren que desobeir la sentència és una altra cosa. Oimés des de la doctrina de la formació que l'empara. Caldria posar barricades al davant de la porta consistorial i esperar a veure qui la remou del lloc a on el poble la va posar. Qualsevol altra cosa és un acatament en tota regla. Hauria estat un final vistós i potser sense gaires conseqüències. Queden pocs «piolins» i als BRIMO dels Mossos que dissabte van treballar els esperaven a Via Laietana amb un festival de colors. Tenen tota la roba de feina a la tintoreria.
