El president Quim Torra va advertir dimarts a Pedro Sánchez que si en un mes no donava una resposta satisfactòria a la demanda de referèndum pactat, l'independentisme el deixaria caure. Ahir, dimecres, Torra va demanar una reunió a Sánchez per «parlar de tot en profunditat», però sense amenaces ni terminis. I avui el Parlament votarà, en ple desconcert sobre els diputats suspesos, una resolució de JxCat i ERC que insta el president a impulsar «el diàleg i la negociació bilateral amb l'Estat sense condicions ni renúncies». L'ultimàtum s'ha fos després que ERC hi posés cara de sorpresa i que la meitat dels diputats del PDeCAT a Madrid no amaguessin el seu disgust.

Els hàbits fan el monjo. En plural: no només el vestit, sinó les «disposicions adquirides per la repetició d'un mateix acte», les «habituds». Per exemple, si un polític té l'habitud de viatjar a Madrid per parlar amb vicepresidents i ministres del Govern central, s'anirà predisposant a entendre's amb aquest Govern malgrat els abismes ideològics, i a no sacrificar les vies de contacte per un rampell d'exaltació o per una ofensa, per greu que sigui. En canvi, si un altre polític no viatja quasi mai a Madrid i en canvi es passa el dia a Waterloo, la seva visió de la realitat serà molt diferent. Aquell que dedica una gran part del seu temps a parlar amb la bona gent impacient que va defensar les urnes i espera resultats, tindrà una visió diferent d'aquell que està al capdavant d'una administració que és una màquina de gastar i necessita recursos, pressupostos, acords quantificables amb l'amo de la caixa de cabals.

«Els ultimàtums els carrega el diable», va reflexionar Gabriel Rufián. (Com els tuits, per cert.) Com deien en alguna pel·lícula, no desenfundis si no estàs disposat a disparar. La Moncloa va evitar una rèplica agressiva i potser Torra va fer una prospecció teòrica d'alternatives. Si ordena la caiguda de Sánchez, pot ser que el bloc sobiranista s'esberli. Si resisteix, i Sánchez cau, es convoquen unes eleccions en les quals poden passar tres coses: que els grans grups quedin com estan i l'únic canvi sigui que ERC mossegui el PDeCAT; que el PSOE millori posicions, de manera que la clau independentista es devaluï; o el PSOE s'enfonsi i el substitueixin Casado i Rivera. Ja sabem quina és la recepta del líder del PP per al conflicte de l'Estat amb la Generalitat. Amenaçar amb allò que et perjudica més a tu que a l'altre no és una bona idea.