Avui el Bàsquet Manresa juga el primer partit al Congost una vegada recuperada la màxima categoria estatal. Quina és la gran diferència d'aquesta temporada amb les anteriors? Il·lusió. I per què es respira un altre ambient? La resposta és fàcil. President, directiva i entrenador transmeten, amb paraules i fets, que hi ha ambició, que es creu en el potencial dels jugadors i de l'afició. Un dels ingredients indispensables, la il·lusió, ja la tenim. A partir d'ara també constatarem que el projecte esportiu i empresarial també té els fonaments sòlids que es mereix la ciutat. En el decurs de la lliga les pilotes entraran a la cistella o no, però ara ja s'ha aconseguit una primer gran victòria: generar un nou estat d'ànim.
Manresa, en els darrers anys ha demostrat que la il·lusió, acompanyada d'un bon projecte, pot fer miracles i moure muntanyes. El Kursaal era un equipament decrèpit, tancat i sense futur fins que un grup de persones van fer una aposta de futur. Han passat els anys i el grup impulsor no ha defallit. Hi ha hagut aquell lideratge necessari per fer que el carro avanci, el grup no es disgregui i se sumin complicitats. Actualment tenim un gran teatre i tenim una gran programació. Som un mirall per a tot el país. El Kursaal promociona la ciutat i els seus valors. Ah! I sense cap cost econòmic. És la millor publicitat i la més creïble.
En la complexa fusió hospitalària a la capital del Bages, tot eren maldecaps i crispació. L'ambient es tallava amb un ganivet fins que va arribar un director capaç de fer visualitzar mil i una oportunitats en allò que fins aleshores tot eren problemes. Com en el cas del Kursaal, es va creure en el present, en el futur i en el potencial humà. Sempre amb un projecte viable, creïble i ben explicat. Es va apostar per un gran equipament assistencial que centralitzés l'atenció ens espais amables, lluminosos, amb la darrera tecnologia i els professionals formats i motivats. Els estats d'ànim són determinants per convertir els somnis en realitat. El pessimisme contagia, però, per sort, l'optimisme també.
En els darrers anys, també s'ha generat un nou estat d'ànim, en general, una millor percepció de la ciutat i, en especial, del seu centre històric. Molta gent creu en el potencial d'uns carrers i places que han estat bressol de la ciutat. Tothom, o molta gent, hi ajuda. També les noves generacions saben que abandonar els barris vells és perdre els nostres referents, la nostra identitat, el que som.
Generar estats d'ànims positius és indispensable en la vida de les persones, de les entitats, de les empreses, de les ciutats i dels països. Si en la vida política internacional hi ha hagut una gran dosi d'il·lusió, va ser el 2008 a Estats Units amb la victòria d'Obama, capaç de mobilitzar i engrescar com poques vegades ha passat. Els seu «Yes, we can» va ser la cirereta a les seves dots de comunicador i de polític en un país on els governs tenen un poder limitat davant dels grans grups d'interès.
Crear un nou estat d'opinió i tenir un projecte definit fa possible que, amb gairebé els mateixos jugadors, un equip que sempre mira avall, com l'Espanyol, enguany estigui determinat a mirar amunt. O que Croàcia, trencant tots els pronòstics, arribi a la final del mundial de futbol sota la batuta d'un selecció, el bosnià Zlatko Dalic, un creient que té molt clar que la fe mou muntanyes i ho intenta portar a la pràctica al seu dia a dia.
