Inés Arrimadas ensenya la bandera espanyola des de la tribuna del Parlament com si acabés de treure-la d'un amagatall secret, com una descoberta, i l'ensenya com qui exhibeix una mostra de tela per lloar-ne les virtuts: miri, miri, quins colors més lluents i quina textura més suau, no fa arrugues i no té costures que encetin la pell.

Però el cert és que els diputats la veuen tot el dia, aquesta bandera, al costat de la catalana, presidint totes les sessions dar-rere de la Mesa. No poden alçar la vista sense que els penetri per la nineta fins a la retina. Miquel Iceta ho va fer notar, per demostrar com era d'estrafolària la gesticulació d'Arrimadas, però les fotos de portada de tres dels quatre diaris de Madrid que dicten l'ordre del dia polític no paren esment en aquest matís del socialista. La líder de Ciutadans a Catalunya envia el missatge i a Madrid el rematen a porteria: a Catalunya cal ensenyar amb vehemència la rojigualda perquè els independentistes l'amaguen.

Només qui no s'hi fixa deixa d'adonar-se que a Catalunya hi ha rojigualdas per tot arreu. N'hi ha a les dependències de la Generalitat, començant per la plaça de Sant Jaume i continuant per les conselleries i les delegacions. A les façanes dels ajuntaments, sota amenaça de multa o inhabilitació. A finestres i balcons de residents constitucionalistes. A les manifestacions dels contraris a la república catalana. En canvi, no hi ha les senyeres oficials amb les quatre barres en moltes dependències estatals, especialment en casernes i comissaries.

Ciutadans s'inventa una ocultació falsa, una persecució que no existeix més enllà de quatre hiperventilats simètrics als hiperventilats de l'espanyolisme agressiu i encaputxat. ¡Si el 27 de setembre es va proclamar la independència sense arriar l'ensenya espanyola ni del Palau de la Generalitat ni del Parlament!

Inés Arrimadas juga amb foc per gua-nyar vots espanyols. Llança un missatge incendiari. Vol provocar una reacció inflamada de l'opinió espanyola, que exigeixi als governants mà dura contra la suposada dictadura dels «comandos separatistas». L'independentisme ha comès errors, des de les institucions i des del carrer, i alguns eixelebrats li estan fent més mal que bé, però el que pot incendiar Catalunya és justament una reacció foramidada de l'Estat en resposta a una amenaça inexistent. Arrimadas busca la profecia autocomplerta, però el preu d'aquesta victòria serà un territori calcinat.