Un dels grans canvis en el consum d'informació és que els lectors ja no opinen sobre les qüestions que marquen l'actualitat, sinó que escullen els fets que els interessen. En la construcció de la societat global, en què els estats i els mitjans de masses tradicionals perden força, les noves formes de comunicació, a través de les xarxes socials, proposen realitats alternatives per als ciutadans. «Tenim un full de ruta que ens portarà a la independència» o «a Catalunya no es respecten les lleis i s'adoctrina a l'escola», hem llegit en els darrers anys. És sorprenent veure com ciutadans que viuen en un mateix espai sembla que visquin en realitats paral·leles i cada grup social acusa l'altre de viure enganyat. Les xarxes socials, i la nova forma de consumir informació, no estan creant ciutadans més crítics per tenir una millor democràcia, com es pensava anys enrere, sinó que estan configurant subgrups, amb interpretacions de la realitat antagòniques. Col·lectius molt units, però molt distanciats entre ells. Passa a l'Estat espanyol i a molts altres països, i és difícil preveure com les democràcies encaixaran el fenomen. Als Estats Units, el Partit Demòcrata acusa el president Trump de mentir, però: és més veritat el relat de l'establishment dels demòcrates de fer creure que les eleccions presidencials del 2016 van ser manipulades pels plans malèfics de Putin?
