Encara que coincidirem que l'important és el fons, no podem negar que les formes també tenen el seu pes. La Fira Mediterrània ha tingut en els darrers anys un greu dèficit en la presència del conseller de Cultura al certamen manresà: ni en les inauguracions ni en les cloendes. Des del 2013 i exceptuant Lluís Puig, l'any passat (i enguany, des de Brussel·les), el màxim representant de la cultura catalana no ha trepitjat la capital del Bages per visitar i, amb la seva presència, refermar la que és una de les fires estratègiques del país. Enguany, la consellera Laura Borràs tampoc no es prodigarà a Manresa. I el fet que la Mediterrània coincideixi amb altres certàmens o esdeveniments d'agenda no pot ser, any rere any, l'excusa. És, al capdavall, una manca de sensibilitat cap al territori, els artistes, el públic i els seus responsables. És evident que la fira necessita molt més que les formes institucionals, i és evident que la Mediterrània funciona al marge de canvis i càrrecs polítics. Però les formes importen.
