Es detecta a Barcelona una fascinació creixent per la candidatura de Manuel Valls. Augmenten les veus que recomanen no menystenir-lo a causa dels seus punts febles: que ha fet la vida política a França, que allà ja no té prestigi, que Ciutadans és una marca amb sostre... Tot això és cert, i tanmateix tothom vol saber què explica aquest home. Encadena invitacions, públiques i privades. El volen escoltar els liceistes de deu generacions i els joves empresaris. Mitjans de comunicació i creadors d'opinió connectats amb la burgesia discreta i el món de les finances en fan discrets elogis, amb tendència a ser cada vegada més oberts. La gran esperança blanca de la Barcelona burgesa ha caigut del cel amb paracaigudes? No hi ha candidats locals per plantar cara a Ada Colau, objecte de totes les ires conservadores i d'unes quantes de centristes i fins i tot d'esquerranes?
Fa tot just quatre anys, la cosa era clara: l'alternativa a les esquerres a l'Ajuntament de Barcelona era el candidat de Convergència. És cert que no se n'havia sortit mai abans del 2011. Un rere l'altre, els alcaldables convergents eren derrotats per l'alcaldable socialista. Això va ser així des del 1979 fins al ja esmentat 2011, quan, finalment, Xavier Trias Vidal de Llobatera va prendre democràticament la vara a Jordi Hereu i va donar els únics quatre anys de mandat a CiU. Llavors va arribar el tsunami del mapa polític, l'emergència dels nous partits i la figura d'Ada Colau, amb l'empelt postcomunista i l'aval podemita, va passar el rasclet per les ruïnes electorals del socialisme. En un consitori fragmentat al límit, ser primera força li va bastar.
Arriben ara unes noves eleccions i, malgrat que CiU va ser la segona força a les darreres, la Barcelona burgesa no compta amb el centredreta catalanista per fer front al candidat de les esquerres. En lloc d'això, posa bona cara a Manuel Valls, fins i tot si parla amb simpatia d'un nou 155. L'alternativa postconvergent no és considerada, d'entrada perquè no se sap qui serà i ni tan sols qui la decidirà i sota quines sigles es presentarà.
Que la creixent coalició de forces vives que volen fer fora l'alcalde d'esquerres no tingui com a principal candidat un catalanista de centredreta, sinó un personatge avalat per Albert Rivera, és una de les derivades del procés sobiranista, i com que Barcelona té el pes que té, no és una derivada irrellevant, al marge de quin sigui el resultat final.
