En una trobada recent a casa de l'escriptor, crític i bon amic Josep Maria Aloy, juntament amb altres amics, coneguts i familiars, amb motiu del seu setantè aniversari, l'escriptor lleidatà Josep Vallverdú, probablement l'escriptor més veterà i més jove de la nostra literatura, va amollar una reflexió interessant de ressenyar i compartir: les generacions de joves lectors i creadors han perdut la consciència de la tradició literària pròpia. Per a l'autor de Rovelló, tot un best-seller de la literatura infantil catalana, els escriptors nascuts fins a la meitat del segle XX recollien el testimoni i el bagatge de les generacions anteriors, amb les quals mantenien fins i tot un contacte personal o bé amb les seves obres, en el cas de generacions més reculades, a través de les llibreries, les biblioteques, les universitats. A partir, en canvi, de l'anomenada globalització i la multiplicitat d'innovacions revolucionàries en mitjans de transmissió, els creadors més joves deixen d'interessar-se per l'obra de les generacions anteriors, que es torna una gran desconeguda. De la mateixa manera que ara resulta més fàcil conèixer l'aspecte dels mars de la lluna que saber quina cara fa el teu veí de sota, també molts creadors i lectors se senten més atrets pel darrer escriptor suec d'èxit que pels autors de casa, bé siguin actuals o, pitjor encara, si són d'abans-d'ahir. Segons Vallverdú, aquesta desatenció i ignorància envers els ancestres «es produeix sense sentiment de culpabilitat ni recança» i pressent que, a mesura que l'expansió de les novetats tecnològiques vagi arraconant la lletra impresa sobre paper, encara s'accentuarà més el distanciament entre les diferents generacions, de manera que allò que coneixíem com a tradició literària s'haurà vist reduït a «un rosari d'oblits i esborraments». Dia vindrà que, talment com succeeix amb la memòria històrica, caldrà recuperar i reivindicar tots aquells bons escriptors que, per desídia, han caigut en l'oblit.