Ha mort la Montserrat Caballé, una catalana que fou prima donna de l'òpera mundial. Aquí no parlaré dels seus èxits operístics a mig món, d'altres ho farien molt millor que jo, només faré referència a la seva estreta relació amb el meu cosí Joan Gassó Salvans. Vaig tenir la sort, o millor el privilegi, de poder assistir fa uns anys a un parell d'òperes cantades per ella, quan alçava la veu tot el Liceu emmudia i aplaudia.
El Joan Gassó Salvans, el berguedà, salvador del ruc català, era fill de l'Esteve Gassó i Felipó, cosí germà del meu pare; durant molts anys van viure a la casa del metge Sala a la Vall de Codos de Berga (l'actual Ronda Queralt). El Joan, a més de salvar el guarà, feia de ramader; de molt petit anava a la Vall d'Aran i al Pallars per baixar, a peu, ramats de vaques per vendre a la Catalunya Central: Berguedà, Solsonès, Ripollès o Bages. Per les terres de Solsona li deien el Pecanins, i el seu camió duia pintat aquest nom. Anava als mercats de bèsties de Montmajor, al dels dissabtes a sota les voltes del Vall de Berga, on es reunien els mercaders i compradors d'animals.
De baixar vaques del Pirineu, va passar a anar a buscar-les a Talavera o a Astúries, però pocs anys més tard feia les compres de vaques a Alemanya. Tenia una habitació a la casa del passeig de la Pau de Berga, on es va traslladar a viure als anys setanta, plena de trofeus guanyats en el concursos d'animals en què havia participat. El Joan Gassó era un bon conversador i tenia un pou d'anècdotes. Va proveir de vaques gent important i avui només en diré dos noms: el doctor Puigverd (l'uròleg) i la divina Montserrat Caballé, recentment desapareguda.
Una de les anècdotes més curioses i divertides del Joan amb la Montserrat són les trucades que des de Tòquio... o des de Nova York li feia a qualsevol hora per preguntar-li si havia vedellat alguna de les vaques de la seva finca. El Joan, murri i sorneguer com era, sempre li deia: «Montserrat, no et preocupis del bestiar, tu canta, que de les vaques me'n cuido jo».
Quan es va casar la segona filla del Joan i de la Maria Bertran, que era de Gironella, la Sussi, vaig assistir a la cerimònia, que es va fer a l'església del castell de Cardona, i el dinar, al parador cardoní; a mi em va tocar compartir taula amb els seus fills, la també cantant Montserrat Martí, i el seu germà Bernabé; els pares, el Bernabé Martí i la Montserrat Caballé, no van poder venir perquè estaven de gira pels teatres d'òpera del món.
La Caballé va voler obsequiar la ciutat de Berga amb un impressionant concert benèfic l'any 1984, si no vaig errat, fet al Teatre del Casino Berguedà, en homenatge i reconeixement del seu amic Joan Gassó, mai no s'havia vist al Casino un ple tan extraordinari com en el del concert de la Caballé. Berga té un deute amb el Joan Gassó, que, a més de ser el salvador del guarà, va portar la millor cantant d'òpera a Berga. Només caldria buscar a l'hemeroteca la impressionant portada i què en va dir el nostre diari Regió7.
