Cada cop més, els grans gurus, empresaris i alts executius del món de les xarxes socials i les noves tecnologies a Estats Units eviten que els seus fills fins que no tenen dotze anys facin servir instruments mòbils i pantalles. Naturalment, els impedeixen els accessos a les xarxes socials. Res de videojocs. També els porten a col·legis on l'exposició a les noves tecnologies està extremadament controlada o prohibida. Deia Steve Jobs, el fundador d'Apple, que s'ha d'estar darrere la pantalla, no al davant. En una enquesta feta a la comunitat de Silicon Valley l'any 2017 a quasi un miler de pares, aquests afirmaven els perills en l'ús de les noves tecnologies i les preocupacions morals que els causaven. Ho explicava un article de Business Insider, on els pares deien que estar davant la pantalla massa temps crea problemes d'atenció i concentració a llarg termini, a més d'addicció i problemes visuals. Fer puzles, acabaven dient, és millor ensenyament que qualsevol joc en una pantalla. Els estudis psicològics sobre les conseqüències que tindrà l'ús de les pantalles només han començat. M'imagino que aquesta tendència acabarà arribant aquí. L'altre dia vaig veure una criatura que no tenia ni dos anys asseguda a la cadireta mirant un mòbil per no molestar. Les imatges de nens repassant pantalles mentre els seus pares dinen és tan esfereïdora com veure grups d'adolescents -i adults- mirant el mòbil i sense conversar en taules de bars o restaurants. Hi ha col·legis que fan abús de les noves tecnologies pensant-se que estan a l'avantguarda de l'ensenyament del món quan, de fet, estan creant nens passius que es pensen que tot consisteix a pitjar tecles. De vegades penso que ja hi ha tota una elit a qui ja li interessa mantenir ofegada intel·lectualment una majoria de la població. Tothom xais, menys ells.