12 de octubre de 2018
12.10.2018

Candidats enreixats

Com que en la data de les eleccions europees i municipals encara seran presumptes, i per tant no hauran estat inhabilitats, els acusats del procés s'han de poder presentar com a candidats

12.10.2018 | 00:00

Si el calendari del judici als processats pel procés, amb la vista abans de les eleccions de maig però la sentència un cop hagin passat, responia a la voluntat de no condicionar una cosa amb l'altra, als planificadors els ha sortit el tret per la culata. Com que en la data de les eleccions els acusats encara seran presumptes, i per tant no hauran estat inhabilitats, es podran presentar com a candidats a les conteses electorals. Ser candidat no és un càrrec públic, de manera que, en teoria, no els afecta la suspensió dictada pel jutge Llarena i que fa anar de bòlit la majoria del Parlament de Catalunya. Una altra cosa serà si els elegeixen i miren de prendre possessió. Però ara mateix estem en la fase de les candidatures, i resulta que Oriol Junqueras ha decidit ser candidat d'Esquerra a les eleccions al Parlament Europeu, mentre que les darreres notícies apunten que la secció local del PDeCAT a Barcelona aposta per Joaquim Forn com a cap de llista de l'espai postconvergent a les municipals. Val a dir que el PDeCAT no té garantit el dret a la darrera paraula sobre el candidat de l'espai de Junts per Catalunya, mentre que Junqueras sí que mana a Esquerra i ningú no li qüestionarà la maniobra des de dins del partit. En tot cas, podria passar que els magistrats deliberessin mentre la ciutadania converteix un dels acusats en europarlamentari i un altre en regidor cap del seu grup.


Mentrestant, Pedro Sánchez i Pablo Iglesias han pactat el suport de Podem als pressupostos de l'Estat. L'acord introdueix en el projecte una certa dosi del pensament podemita: augment impositiu per als patrimonis i ingressos més alts, alça del salari mínim i més despesa social. Però a la suma dels dos grups encara s'hi haurien d'agregar una vintena més de diputats per assolir la majoria absoluta. Això vol dir que la complicitat dels grups catalans és indispensable: donant per fet el suport del PNB i dels canaris, caldrà almenys que ERC hi voti a favor i que el PDeCAT s'abstingui.


Però Quim Torra insisteix que sense referèndum d'autodeterminació pactat no hi ha res a fer, i aquesta és una concessió que el PSOE no pot fer sense provocar un tsunami de nacionalisme espanyol indignat que l'expulsaria de la Moncloa i li faria perdre totes les eleccions durant uns quants anys, donant pas al tripartit patriòtic PP-Cs-Vox. Se suposa que el president Torra és conscient de la situació, però ell també s'hi juga el coll polític si de sobte canvia de rumb.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit