Algunes dècimes de raó té la Moncloa quan treu pit i diu que la seva estratègia de diàleg ha dividit l'independentisme català. Fins ara hi havia un adversari que deia que no a tot, com aquella mítica pintada que hi havia a la C-55 a l'alçada de la Puda, i a més a més amb molta mala llet. Ara, com a mínim, somriuen quan aparentment escolten, encara que en el fons ben poca cosa ha canviat. Els presos continuen presos (i preses), els qui van marxar qui sap quan podran tornar, els jutges manen més que els ciutadans escollits a les urnes, i al Parlament hi ha un guirigall considerable que només fa que desorientar els sobiranistes. Mentrestant Borrell continua pensant que s'ha de fer una desinfecció a fons i la vicepresidenta Carmen Calvo rellisca fins al moll de l'os quan afirma que a Escòcia no hi va haver un referèndum pactat per argumentar que ningú no té dret a l'autodeterminació. Curiosament la frase «abans es trencarà Catalunya que Espanya» la va pronunciar José María Aznar. Amb el socialista Pedro Sánchez de president, sembla que es comença a complir. Només cal veure les xarxes socials: el que abans era un moviment més o menys monolític gràcies sobretot a Rajoy i el PP, ara no para de repartir-se galetes entre els partidaris del cuanto peor, mejor, i els més pragmàtics. Entremig Cs i el nou PP que demanen més mà dura. Com sempre. Res no ha canviat.