13 de octubre de 2018
13.10.2018

Pactar per millorar la vida de la gent

12.10.2018 | 23:38

Després de 10 anys de retallades , dijous passat PSOE i Unidos Podemos, el grup confederal on ens ubiquem En Comú-Podem, l'esquerra catalana guanyadora de les dues darreres eleccions generals a Catalunya, han arribat a un acord de pressupostos per al 2019 que capgira les polítiques de retallades i recupera la inversió social. Aquest acord obre per a la gent una etapa de transició al canvi que ha de deixar enrere els anys perduts del Partit Popular i equilibrar la balança.

Potser no el veiem històric, acostumades com estem a l'èpica i a les grans proclames. Potser amb la situació complexa que vivim a Catalunya ens costarà posar en valor les bondats que l'acord representa. Però per a mi ho és, per molts motius. El primer, per l'augment del salari mínim interprofessional a 900 euros, qüestió que ha de significar una millora de tots els convenis, i per tant, l'augment de poder adquisitiu dels treballadors i treballadores, per la equiparació de les baixes de paternitat a les de maternitat, perquè per fi pimes i autònoms seran protegits davants les grans multinacionals, a les quals s'eliminarà els seus privilegis fiscals, per l'acord en pensions importantíssim per a la nostra gent gran, perquè per fi el Pacte contra la Violència masclista tindrà diners suficients per desenvolupar-se, i també posa les bases per a una vertadera transició energètica i la lluita contra el canvi climàtic. Tot això és bo i molt important per als catalans i les catalanes, per la millora de la nostra vida quotidiana.

L'acord suposa també un punt d'inflexió per sortir de la paràlisi política a Catalunya, davant la inacció del Govern de la Generalitat, pendent avui de les seves picabaralles. En Comú Podem ha aconseguit fer valdre les demandes catalanes en els Pressupostos Generals de l'Estat, i ha obtingut 2.200 milions d'euros perquè Catalunya deixi de ser la «capdavantera» en qüestions com les llistes d'espera de dependència, taxes universitàries i preus del lloguer. Aquest acord obliga el Govern de Pedro Sánchez que, com a mínim, Catalunya rebi allò que li correspon en relació amb la seva riquesa respecte de l'Estat. Més diners significa més sobirania per a Catalunya i els seus pobles i ciutats. I també és important l'avenç en l'agenda de diàleg i distensió d'aquesta via oberta a l'Estat. D'entrada, i com a exemple, ja s'ha materialitzat amb mesures com la retirada del decret d'Asfíxia Econòmica contra les empreses catalanes.

La darrera batalla per fer-los efectius és que la força al Congrés sigui suficient, que ERC i PDCAT hi donin suport, que comencin a remar per fugir de la inacció que només ens perjudica i que a la vegada presentin uns pressupostos a Catalunya que com a mínim estiguin a la mateixa alçada social.

Acabo amb una reflexió i un agraïment. La reflexió: l'acord no només és positiu perquè per fi es posa al centre les persones per millorar les seves condicions de vida material, també ho és perquè visibilitza que l'esquerra a l'Estat, avui, és capaç de cooperar, mentre que la dreta es baralla bandera amunt, bandera avall per veure qui és més «ultra». I l'agraïment, fraternal, als companys i companyes de la confluència amb qui he compartit campanyes. Entre tots i totes hem col·laborat a obtenir un resultat tan important en representació i escons que han permès forçar el PSOE a pactar aquests pressupostos. Seguim.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook