L'ampliació de la zona blava de Manresa ha estat un bon negoci per a l'Ajuntament: ja no ha de pagar diners a l'empresa concessionària, perquè amb les noves places s'assoleix la recaptació mínima acordada. Tothom hi guanya: l'Ajuntament, que s'estalvia cada any més de tres-cents mil euros, el contribuent manresà, que pagava aquests diners amb els seus impostos, i la concessionària Eyssa, perquè més places són més diners. Hi surten perdent, en canvi, els ciutadans automobilistes, que cada vegada troben menys espais per aparcar de franc a l'àrea central i comercial. «La zona blava la paga qui la utilitza, no tots els ciutadans; se sosté per si mateixa, i això és el més just», diu Jordi Ser-racanta, regidor de Mobilitat del govern que presideix Valentí Junyent. Una reflexió sobre la qual caldrà tornar.
El contracte de la zona blava va ser una herència enverinada d'etapes anteriors, vinculada a la factura de les obres de la Reforma, que van ser eternes i amb constants sobrecostos. Potser per la proximitat de la basílica, allò va semblar «l'obra de la Seu». Com a resultat, Manresa va passar a tenir una zona blava que bat rècords de preu elevat, i a més, les arques públiques hi afegien diners. L'ampliació ha servit per corregir la segona part i per reduir el cost mitjà amb la creació d'una categoria de carrers més econòmics, però el conjunt dels usuaris paga més diners. Alhora, carrers abans plens ara estan mig buits, i això significa que els cotxes perduts omplen altres carrers encara gratuïts.
La zona blava l'ha de pagar qui la utilitza, diu el regidor, i no el conjunt dels ciutadans. La reflexió no seria gaire acceptable si s'apliqués a serveis públics com la sanitat, l'ensenyament o la seguretat ciutadana, en els quals s'ha convingut, des de fa molts anys, que els paguem entre tots encara que només beneficiïn una part de la població en cada moment. Però no és la mateixa mena de servei.
La funció de la zona blava és donar rotació a les places d'aparcament en zones concorregudes. Per aconseguir-ho es limita el temps d'estada. A qui beneficia? Als comerços i serveis de la zona i als conductors, que així troben aparcament. No s'haurien de repartir el cost? En tot cas, la tarifa hauria de servir per pagar els vigilants, però a Manresa hi intervenen altres factors que disparen la factura més enllà del que costaria l'estricta vigilància. I potser no és just que aquests altres factors només els paguin els usuaris.
