El gener passat vaig assistir a la victòria de l'aleshores ICL Manresa a la pista del Tau Castelló, en un partit de la lliga LEB Or que significava el debut, a fora de casa, de Nacho Martín amb els bagencs. L'ala-pivot va dur a terme un partidàs i va despertar exclamacions d'admiració. En diversos pavellons, i recordo el d'Oviedo com a exemple més clar, jugar contra el Manresa, un campió de lliga, era com viure una festa major, com si el Barça o el Madrid vinguessin a casa. Segurament aquest estatus que l'equip tenia a la LEB es va notar en accions de play-off. La més clara, precisament, va ser una falta en atac del mateix Martín sobre Jordi Grimau en el primer partit de semifinals contra el Palència, que els col·legiats van indicar en defensa i que va decantar decisivament el partit, a part d'encarrilar l'eliminatòria.
La reacció de la mateixa afició, i d'estaments que no són afició i que haurien de ser més prudents en les seves declaracions, després de la derrota contra el Joventut de fa vuit dies, va ser furibunda. Que si atracament, que si sempre contra nosaltres, etcètera. Potser el que va passar, simplement, és que els col·legiats es van atabalar en la complicada jugada de les possibles passes de Sakho i el 2+1 posterior i van voler ser salomònics i que la inexistent falta posterior del congolès a Laprovittola no s'hauria indicat si s'haguessin enfrontat, per exemple, Doellman i Dimitrijevic. No és just, però és el que hi ha. Els equips petits i els jugadors joves imposen menys respecte a totes les lligues. I contra això cal lluitar no només quan et perjudiquen.
