Avui es compleix un any de l'empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Va passar dues setmanes després de les garrotades de l'1 d'octubre, que van ser un avís de per on anava l'actitud de l'Estat. Va passar sis dies després que Carles Puigdemont fes el joc de mans de simular que exhibia una declaració d'independència per a tot seguir amagar-la en pro del diàleg, i les presons van deixar molt clar quines eren les veritables expectatives que el diàleg es produís. Va passar mentre Rajoy instava Puigdemont a respondre al seu requeriment previ a l'aplicació de l'article 155, que era un altre signe evident del que s'estava preparant. De tots els signes d'aquells dies, l'empresonament dels Jordis sota l'acusació de sedició, per les protestes del 20 de setembre (els càrrecs per rebel·lió arribarien després) va ser l'avís més eloqüent. Si per uns cotxes abonyegats i una funcionària judicial espantada es dictaven ordres de presó sense fiança, què passaria si s'anava més lluny i, posem per cas, es declarava la independència d'una manera més inequívoca que en el joc de mans del 10 d'octubre?
Ahir es va conèixer un pronunciament d'Amnistia Internacional sobre aquest aniversari. Reclama l'alliberament dels Jordis perquè «com a ciutadans particulars i presidents d'organitzacions de la societat civil en el moment dels fets que s'estan investigant, tenien dret a organitzar i promoure reunions pacífiques en suport al referèndum i a la independència de Catalunya» i perquè «respecte dels fets del 20 i 21 de setembre fins on consta a l'organització, no sembla que animessin els manifestants a utilitzar la violència». És un altre clau que s'afegeix als nombrosos que ja foraden la imatge de l'Estat espanyol en l'esfera internacional. Això no preocupa gaire a la judicatura que va dictar la presó ni a la fiscalia que la va demanar, sempre disposats a veure complots antiespanyols en les reaccions estrangeres. Encara preocupa menys al partit que llavors governava a la Moncloa. Seria interessant saber quina preocupació causa en el que governa ara; segurament que hi ha divisió d'opinions. En tot cas, amb 84 diputats no està en condicions d'influir per simple presència en l'aparell judicial. Si en tingués el doble, la cúpula togada pararia l'orella. La dinàmica del poder és així, normes al marge.
Ara arribaran més aniversaris d'empresonaments. I després, el judici, que serà una gran batalla per a l'opinió pública: catalana, espanyola i internacional.
